encallir (Diccionari)

encallir
1. v. tr. Endurir (la pell) fent-hi calls.
2. v. tr. [ p. ext. ] Esta ferramenta encallix les mans!
3. v. pron. Se li han encallit les mans de tant de treballar.

encallir (Traducció Valencià-Castellà)

encallir v. tr..

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb encallir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
encallir






Participi
encallit
encallida
encallits
encallides



Gerundi
encallint






INDICATIU
Present
(jo) encallisc
(tu) encalleixes (o encallixes)
(ell/ella/vosté) encalleix (o encallix)
(nosaltres) encallim
(vosaltres) encalliu
(ells/elles/vostés) encalleixen (o encallixen)

Perfet
(jo) he encallit
(tu) has encallit
(ell/ella/vosté) ha encallit
(nosaltres) hem encallit
(vosaltres) heu encallit
(ells/elles/vostés) han encallit

Passat simple
(jo) encallí
(tu) encallires
(ell/ella/vosté) encallí
(nosaltres) encallírem
(vosaltres) encallíreu
(ells/elles/vostés) encalliren

Passat perifràstic
(jo) vaig encallir
(tu) vas (o vares) encallir
(ell/ella/vosté) va encallir
(nosaltres) vam (o vàrem) encallir
(vosaltres) vau (o vàreu) encallir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) encallir

Imperfet
(jo) encallia
(tu) encallies
(ell/ella/vosté) encallia
(nosaltres) encallíem
(vosaltres) encallíeu
(ells/elles/vostés) encallien

Plusquamperfet
(jo) havia encallit
(tu) havies encallit
(ell/ella/vosté) havia encallit
(nosaltres) havíem encallit
(vosaltres) havíeu encallit
(ells/elles/vostés) havien encallit

Passat anterior
(jo) haguí encallit
(tu) hagueres encallit
(ell/ella/vosté) hagué encallit
(nosaltres) haguérem encallit
(vosaltres) haguéreu encallit
(ells/elles/vostés) hagueren encallit

Futur
(jo) encalliré
(tu) encalliràs
(ell/ella/vosté) encallirà
(nosaltres) encallirem
(vosaltres) encallireu
(ells/elles/vostés) encalliran

Futur perfet
(jo) hauré encallit
(tu) hauràs encallit
(ell/ella/vosté) haurà encallit
(nosaltres) haurem encallit
(vosaltres) haureu encallit
(ells/elles/vostés) hauran encallit

Condicional
(jo) encalliria
(tu) encalliries
(ell/ella/vosté) encalliria
(nosaltres) encalliríem
(vosaltres) encalliríeu
(ells/elles/vostés) encallirien

Condicional perfet
(jo) hauria encallit
(tu) hauries encallit
(ell/ella/vosté) hauria encallit
(nosaltres) hauríem encallit
(vosaltres) hauríeu encallit
(ells/elles/vostés) haurien encallit

SUBJUNTIU
Present
(jo) encallisca
(tu) encallisques
(ell/ella/vosté) encallisca
(nosaltres) encallim
(vosaltres) encalliu
(ells/elles/vostés) encallisquen

Perfet
(jo) haja encallit
(tu) hages encallit
(ell/ella/vosté) haja encallit
(nosaltres) hàgem encallit
(vosaltres) hàgeu encallit
(ells/elles/vostés) hagen encallit

Imperfet
(jo) encallira
(tu) encallires
(ell/ella/vosté) encallira
(nosaltres) encallírem
(vosaltres) encallíreu
(ells/elles/vostés) encalliren

Plusquamperfet
(jo) haguera encallit
(tu) hagueres encallit
(ell/ella/vosté) haguera encallit
(nosaltres) haguérem encallit
(vosaltres) haguéreu encallit
(ells/elles/vostés) hagueren encallit

IMPERATIU
Present

encalleix (o encallix) (tu)
encallisca (ell/ella/vosté)
encallim (nosaltres)
encalliu (vosaltres)
encallisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar