emparar (Diccionari)

emparar
1. a. v. tr. Ajudar (una persona desvalguda). Emparar els pobres i els dèbils.
b. v. pron. Protegir-se, aprofitar-se del poder o l'ajuda d'una persona o una cosa. M'empare amb Déu! Quan té problemes s'empara amb la família. Si plou, empareu-vos amb el paraigua.
c. Déu t'empare (o vos empare ) Expressió amb què es dóna comiat a un captaire sense fer-li almoina.
2. a. v. tr. Aguantar (algú o alguna cosa) impedint que caiga. Vaig estar a punt de caure, però m'empararen a temps.
b. v. pron. Agarrar-se, recolzar-se en algú o alguna cosa per no caure. Vaig caure escales avall però em vaig emparar amb la barana.
3. a. v. tr. [ ant. ] Embargar (una cosa) en virtut d'autoritat.
b. v. tr. [ ant. ] Apoderar-se (d'una cosa siga) com siga.
c. v. pron. El moro s'emparà del castell mentre el cristià dormia.
4. a. v. tr. [ ant. ] Prendre, algú, al seu càrrec (una acció, un treball, etc.).
b. v. pron. [ ant. ] Encarregar-se, algú, de fer una determinada cosa.

emparar (Traducció Valencià-Castellà)

emparar v. tr. 1. amparar, abrigar, adargar.
2. Déu t'empare (o vos empare ) Dios te ampare.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb emparar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
emparar






Participi
emparat
emparada
emparats
emparades



Gerundi
emparant






INDICATIU
Present
(jo) empare
(tu) empares
(ell/ella/vosté) empara
(nosaltres) emparem
(vosaltres) empareu
(ells/elles/vostés) emparen

Perfet
(jo) he emparat
(tu) has emparat
(ell/ella/vosté) ha emparat
(nosaltres) hem emparat
(vosaltres) heu emparat
(ells/elles/vostés) han emparat

Passat simple
(jo) emparí
(tu) emparares
(ell/ella/vosté) emparà
(nosaltres) emparàrem
(vosaltres) emparàreu
(ells/elles/vostés) empararen

Passat perifràstic
(jo) vaig emparar
(tu) vas (o vares) emparar
(ell/ella/vosté) va emparar
(nosaltres) vam (o vàrem) emparar
(vosaltres) vau (o vàreu) emparar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) emparar

Imperfet
(jo) emparava
(tu) emparaves
(ell/ella/vosté) emparava
(nosaltres) emparàvem
(vosaltres) emparàveu
(ells/elles/vostés) emparaven

Plusquamperfet
(jo) havia emparat
(tu) havies emparat
(ell/ella/vosté) havia emparat
(nosaltres) havíem emparat
(vosaltres) havíeu emparat
(ells/elles/vostés) havien emparat

Passat anterior
(jo) haguí emparat
(tu) hagueres emparat
(ell/ella/vosté) hagué emparat
(nosaltres) haguérem emparat
(vosaltres) haguéreu emparat
(ells/elles/vostés) hagueren emparat

Futur
(jo) empararé
(tu) empararàs
(ell/ella/vosté) empararà
(nosaltres) empararem
(vosaltres) emparareu
(ells/elles/vostés) empararan

Futur perfet
(jo) hauré emparat
(tu) hauràs emparat
(ell/ella/vosté) haurà emparat
(nosaltres) haurem emparat
(vosaltres) haureu emparat
(ells/elles/vostés) hauran emparat

Condicional
(jo) empararia
(tu) empararies
(ell/ella/vosté) empararia
(nosaltres) empararíem
(vosaltres) empararíeu
(ells/elles/vostés) empararien

Condicional perfet
(jo) hauria emparat
(tu) hauries emparat
(ell/ella/vosté) hauria emparat
(nosaltres) hauríem emparat
(vosaltres) hauríeu emparat
(ells/elles/vostés) haurien emparat

SUBJUNTIU
Present
(jo) empare
(tu) empares
(ell/ella/vosté) empare
(nosaltres) emparem
(vosaltres) empareu
(ells/elles/vostés) emparen

Perfet
(jo) haja emparat
(tu) hages emparat
(ell/ella/vosté) haja emparat
(nosaltres) hàgem emparat
(vosaltres) hàgeu emparat
(ells/elles/vostés) hagen emparat

Imperfet
(jo) emparara
(tu) emparares
(ell/ella/vosté) emparara
(nosaltres) emparàrem
(vosaltres) emparàreu
(ells/elles/vostés) empararen

Plusquamperfet
(jo) haguera emparat
(tu) hagueres emparat
(ell/ella/vosté) haguera emparat
(nosaltres) haguérem emparat
(vosaltres) haguéreu emparat
(ells/elles/vostés) hagueren emparat

IMPERATIU
Present

empara (tu)
empare (ell/ella/vosté)
emparem (nosaltres)
empareu (vosaltres)
emparen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar