emetre (Diccionari)

emetre
1. v. tr. Produir, exhalar, llançar cap a fora (una cosa). Emetre un llum intermitent. Emetre un so.
2. v. tr. [ fig. ] Expressar, manifestar (una opinió o una decisió).
3. v. tr. Produir i posar en circulació (paper moneda o valors). Van a emetre bitllets de mil.
4. a. v. tr. FÍS./TELECOM. En telecomunicacions, produir una emissió; enviar (senyals, sons, imatges, etc.) en ones electromagnètiques o hertzianes. Emetre un programa musical.
b. v. tr. abs. FÍS./TELECOM. Estació que emet des d'Alcoi.

emetre (Traducció Valencià-Castellà)

emetre [ pp. emés ] v. tr. i intr. emitir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb emetre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
emetre






Participi
emés (o emès)
emesa
emesos
emeses



Gerundi
emetent






INDICATIU
Present
(jo) emet
(tu) emets
(ell/ella/vosté) emet
(nosaltres) emetem
(vosaltres) emeteu
(ells/elles/vostés) emeten

Perfet
(jo) he emés (o hmès) emés
(tu) has emés
(ell/ella/vosté) ha emés
(nosaltres) hem emés
(vosaltres) heu emés
(ells/elles/vostés) han emés

Passat simple
(jo) emetí
(tu) emeteres
(ell/ella/vosté) emeté
(nosaltres) emetérem
(vosaltres) emetéreu
(ells/elles/vostés) emeteren

Passat perifràstic
(jo) vaig emetre
(tu) vas (o vares) emetre
(ell/ella/vosté) va emetre
(nosaltres) vam (o vàrem) emetre
(vosaltres) vau (o vàreu) emetre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) emetre

Imperfet
(jo) emetia
(tu) emeties
(ell/ella/vosté) emetia
(nosaltres) emetíem
(vosaltres) emetíeu
(ells/elles/vostés) emetien

Plusquamperfet
(jo) havia emés (o hmès) emés
(tu) havies emés
(ell/ella/vosté) havia emés
(nosaltres) havíem emés
(vosaltres) havíeu emés
(ells/elles/vostés) havien emés

Passat anterior
(jo) haguí emés (o hmès) emés
(tu) hagueres emés
(ell/ella/vosté) hagué emés
(nosaltres) haguérem emés
(vosaltres) haguéreu emés
(ells/elles/vostés) hagueren emés

Futur
(jo) emetré
(tu) emetràs
(ell/ella/vosté) emetrà
(nosaltres) emetrem
(vosaltres) emetreu
(ells/elles/vostés) emetran

Futur perfet
(jo) hauré emés (o hmès) emés
(tu) hauràs emés
(ell/ella/vosté) haurà emés
(nosaltres) haurem emés
(vosaltres) haureu emés
(ells/elles/vostés) hauran emés

Condicional
(jo) emetria
(tu) emetries
(ell/ella/vosté) emetria
(nosaltres) emetríem
(vosaltres) emetríeu
(ells/elles/vostés) emetrien

Condicional perfet
(jo) hauria emés (o hmès) emés
(tu) hauries emés
(ell/ella/vosté) hauria emés
(nosaltres) hauríem emés
(vosaltres) hauríeu emés
(ells/elles/vostés) haurien emés

SUBJUNTIU
Present
(jo) emeta
(tu) emetes
(ell/ella/vosté) emeta
(nosaltres) emetem
(vosaltres) emeteu
(ells/elles/vostés) emeten

Perfet
(jo) haja emés (o hmès) emés
(tu) hages emés
(ell/ella/vosté) haja emés
(nosaltres) hàgem emés
(vosaltres) hàgeu emés
(ells/elles/vostés) hagen emés

Imperfet
(jo) emetera
(tu) emeteres
(ell/ella/vosté) emetera
(nosaltres) emetérem
(vosaltres) emetéreu
(ells/elles/vostés) emeteren

Plusquamperfet
(jo) haguera emés (o hmès) emés
(tu) hagueres emés
(ell/ella/vosté) haguera emés
(nosaltres) haguérem emés
(vosaltres) haguéreu emés
(ells/elles/vostés) hagueren emés

IMPERATIU
Present

emet (tu)
emeta (ell/ella/vosté)
emetem (nosaltres)
emeteu (vosaltres)
emeten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar