efeminar (Diccionari)

efeminar
1. a. v. tr. Fer que (un home) adopte aspecte o conducta propis d'una dona.
b. v. pron. D'ençà que treballa amb dones que s'ha efeminat molt.
2. a. v. tr. [ p. ext. ] Fer perdre l'energia moral.
b. v. pron. [ p. ext. ] Perdre l'energia moral.

efeminar (Traducció Valencià-Castellà)

efeminar v. tr. afeminar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb efeminar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
efeminar






Participi
efeminat
efeminada
efeminats
efeminades



Gerundi
efeminant






INDICATIU
Present
(jo) efemine
(tu) efemines
(ell/ella/vosté) efemina
(nosaltres) efeminem
(vosaltres) efemineu
(ells/elles/vostés) efeminen

Perfet
(jo) he efeminat
(tu) has efeminat
(ell/ella/vosté) ha efeminat
(nosaltres) hem efeminat
(vosaltres) heu efeminat
(ells/elles/vostés) han efeminat

Passat simple
(jo) efeminí
(tu) efeminares
(ell/ella/vosté) efeminà
(nosaltres) efeminàrem
(vosaltres) efeminàreu
(ells/elles/vostés) efeminaren

Passat perifràstic
(jo) vaig efeminar
(tu) vas (o vares) efeminar
(ell/ella/vosté) va efeminar
(nosaltres) vam (o vàrem) efeminar
(vosaltres) vau (o vàreu) efeminar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) efeminar

Imperfet
(jo) efeminava
(tu) efeminaves
(ell/ella/vosté) efeminava
(nosaltres) efeminàvem
(vosaltres) efeminàveu
(ells/elles/vostés) efeminaven

Plusquamperfet
(jo) havia efeminat
(tu) havies efeminat
(ell/ella/vosté) havia efeminat
(nosaltres) havíem efeminat
(vosaltres) havíeu efeminat
(ells/elles/vostés) havien efeminat

Passat anterior
(jo) haguí efeminat
(tu) hagueres efeminat
(ell/ella/vosté) hagué efeminat
(nosaltres) haguérem efeminat
(vosaltres) haguéreu efeminat
(ells/elles/vostés) hagueren efeminat

Futur
(jo) efeminaré
(tu) efeminaràs
(ell/ella/vosté) efeminarà
(nosaltres) efeminarem
(vosaltres) efeminareu
(ells/elles/vostés) efeminaran

Futur perfet
(jo) hauré efeminat
(tu) hauràs efeminat
(ell/ella/vosté) haurà efeminat
(nosaltres) haurem efeminat
(vosaltres) haureu efeminat
(ells/elles/vostés) hauran efeminat

Condicional
(jo) efeminaria
(tu) efeminaries
(ell/ella/vosté) efeminaria
(nosaltres) efeminaríem
(vosaltres) efeminaríeu
(ells/elles/vostés) efeminarien

Condicional perfet
(jo) hauria efeminat
(tu) hauries efeminat
(ell/ella/vosté) hauria efeminat
(nosaltres) hauríem efeminat
(vosaltres) hauríeu efeminat
(ells/elles/vostés) haurien efeminat

SUBJUNTIU
Present
(jo) efemine
(tu) efemines
(ell/ella/vosté) efemine
(nosaltres) efeminem
(vosaltres) efemineu
(ells/elles/vostés) efeminen

Perfet
(jo) haja efeminat
(tu) hages efeminat
(ell/ella/vosté) haja efeminat
(nosaltres) hàgem efeminat
(vosaltres) hàgeu efeminat
(ells/elles/vostés) hagen efeminat

Imperfet
(jo) efeminara
(tu) efeminares
(ell/ella/vosté) efeminara
(nosaltres) efeminàrem
(vosaltres) efeminàreu
(ells/elles/vostés) efeminaren

Plusquamperfet
(jo) haguera efeminat
(tu) hagueres efeminat
(ell/ella/vosté) haguera efeminat
(nosaltres) haguérem efeminat
(vosaltres) haguéreu efeminat
(ells/elles/vostés) hagueren efeminat

IMPERATIU
Present

efemina (tu)
efemine (ell/ella/vosté)
efeminem (nosaltres)
efemineu (vosaltres)
efeminen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar