doblegar
1.
a.
v. tr.
Fer que una part (d'un objecte) s'aplique sobre l'altra part o hi forme angle, sense trencar-se el punt, l'angle, de convergència.
Doblegar un fil d'aram.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Doblegar els braços.
c.
v. pron.
Si esta branca es doblega molt, es trencarà.
2.
a.
v. tr.
[
p. anal.
]
Fer anar, una càrrega excessiva, acatxat o corbat.
b.
v. tr.
[
p. anal.
]
Els anys el van doblegant.
c.
v. tr.
[
p. anal.
i
fig.
]
Aclaparar.
Els imposts ens dobleguen ben bé.
d.
v. pron.
Doblegar-se sota un sac de farina.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Obligar (algú) a fer allò que es resistia a fer, véncer la indocilitat, etc.
El van doblegar a colps de bastó.
b.
v. tr.
[
p. ext.
i
fig.
]
Esta faena, la doblegarem en un tres i no res!
c.
v. pron.
Ja es doblegaran quan no tinguen diners.
d.
doblegar el coll
(a una cosa)
Resignar-s'hi, prendre-la amb conformitat.
e.
haver doblegat
(una faena)
Haver-la acabada.
4.
v. tr.
Sobrepassar, superar (una quantitat, especialment en l'edat).
He doblegat els trenta.