dissonant (Diccionari)

dissonant
1. a. adj. Que dissona, discordant. Veus discordants.
b. adj. MÚS. Es diu de l'acord o de l'interval faltats de consonància.
2. adj. [ fig. ] Que discrepa d'allò amb què hauria de ser conforme, que no hi té proporció. Colors dissonants.

dissonant (Traducció Valencià-Castellà)

dissonant adj. disonante.

Primera persona singular Gerundi Formes Impersonals del verb dissonar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
dissonar






Participi
dissonat
dissonada
dissonats
dissonades



Gerundi
dissonant






INDICATIU
Present
(jo) dissone
(tu) dissones
(ell/ella/vosté) dissona
(nosaltres) dissonem
(vosaltres) dissoneu
(ells/elles/vostés) dissonen

Perfet
(jo) he dissonat
(tu) has dissonat
(ell/ella/vosté) ha dissonat
(nosaltres) hem dissonat
(vosaltres) heu dissonat
(ells/elles/vostés) han dissonat

Passat simple
(jo) dissoní
(tu) dissonares
(ell/ella/vosté) dissonà
(nosaltres) dissonàrem
(vosaltres) dissonàreu
(ells/elles/vostés) dissonaren

Passat perifràstic
(jo) vaig dissonar
(tu) vas (o vares) dissonar
(ell/ella/vosté) va dissonar
(nosaltres) vam (o vàrem) dissonar
(vosaltres) vau (o vàreu) dissonar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) dissonar

Imperfet
(jo) dissonava
(tu) dissonaves
(ell/ella/vosté) dissonava
(nosaltres) dissonàvem
(vosaltres) dissonàveu
(ells/elles/vostés) dissonaven

Plusquamperfet
(jo) havia dissonat
(tu) havies dissonat
(ell/ella/vosté) havia dissonat
(nosaltres) havíem dissonat
(vosaltres) havíeu dissonat
(ells/elles/vostés) havien dissonat

Passat anterior
(jo) haguí dissonat
(tu) hagueres dissonat
(ell/ella/vosté) hagué dissonat
(nosaltres) haguérem dissonat
(vosaltres) haguéreu dissonat
(ells/elles/vostés) hagueren dissonat

Futur
(jo) dissonaré
(tu) dissonaràs
(ell/ella/vosté) dissonarà
(nosaltres) dissonarem
(vosaltres) dissonareu
(ells/elles/vostés) dissonaran

Futur perfet
(jo) hauré dissonat
(tu) hauràs dissonat
(ell/ella/vosté) haurà dissonat
(nosaltres) haurem dissonat
(vosaltres) haureu dissonat
(ells/elles/vostés) hauran dissonat

Condicional
(jo) dissonaria
(tu) dissonaries
(ell/ella/vosté) dissonaria
(nosaltres) dissonaríem
(vosaltres) dissonaríeu
(ells/elles/vostés) dissonarien

Condicional perfet
(jo) hauria dissonat
(tu) hauries dissonat
(ell/ella/vosté) hauria dissonat
(nosaltres) hauríem dissonat
(vosaltres) hauríeu dissonat
(ells/elles/vostés) haurien dissonat

SUBJUNTIU
Present
(jo) dissone
(tu) dissones
(ell/ella/vosté) dissone
(nosaltres) dissonem
(vosaltres) dissoneu
(ells/elles/vostés) dissonen

Perfet
(jo) haja dissonat
(tu) hages dissonat
(ell/ella/vosté) haja dissonat
(nosaltres) hàgem dissonat
(vosaltres) hàgeu dissonat
(ells/elles/vostés) hagen dissonat

Imperfet
(jo) dissonara
(tu) dissonares
(ell/ella/vosté) dissonara
(nosaltres) dissonàrem
(vosaltres) dissonàreu
(ells/elles/vostés) dissonaren

Plusquamperfet
(jo) haguera dissonat
(tu) hagueres dissonat
(ell/ella/vosté) haguera dissonat
(nosaltres) haguérem dissonat
(vosaltres) haguéreu dissonat
(ells/elles/vostés) hagueren dissonat

IMPERATIU
Present

dissona (tu)
dissone (ell/ella/vosté)
dissonem (nosaltres)
dissoneu (vosaltres)
dissonen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar