diluir (Diccionari)

diluir
1. a. v. tr. Desfer (una substància sòlida) en un líquid. Diluir sucre en aigua.
b. v. tr. Fer més espés per mesclament.
c. v. tr. Fer més clar (un líquid) afegint-hi un altre de més clar.
d. v. tr. QUÍM. Disminuir la concentració d'una substància sòlida, líquida o gasosa per dilució, dit sobretot en el cas de les dissolucions.
2. v. pron. El sucre es diluïx en aigua.
3. a. v. tr. [ fig. ] Un escriptor que diluïx els pensaments en una mar de paraules.
b. v. pron. [ fig. ] Els arbres es diluïen entre la boira.

diluir (Traducció Valencià-Castellà)

diluir v. tr. diluir.

diluir (Traducció Castellà-Valencià)

diluir v. tr. diluir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb diluir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
diluir






Participi
diluït
diluïda
diluïts
diluïdes



Gerundi
diluint






INDICATIU
Present
(jo) diluïsc
(tu) dilueixes (o diluïxes)
(ell/ella/vosté) dilueix (o diluïx)
(nosaltres) diluïm
(vosaltres) diluïu
(ells/elles/vostés) dilueixen (o diluïxen)

Perfet
(jo) he diluït
(tu) has diluït
(ell/ella/vosté) ha diluït
(nosaltres) hem diluït
(vosaltres) heu diluït
(ells/elles/vostés) han diluït

Passat simple
(jo) diluí
(tu) diluïres
(ell/ella/vosté) diluí
(nosaltres) diluírem
(vosaltres) diluíreu
(ells/elles/vostés) diluïren

Passat perifràstic
(jo) vaig diluir
(tu) vas (o vares) diluir
(ell/ella/vosté) va diluir
(nosaltres) vam (o vàrem) diluir
(vosaltres) vau (o vàreu) diluir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) diluir

Imperfet
(jo) diluïa
(tu) diluïes
(ell/ella/vosté) diluïa
(nosaltres) diluíem
(vosaltres) diluíeu
(ells/elles/vostés) diluïen

Plusquamperfet
(jo) havia diluït
(tu) havies diluït
(ell/ella/vosté) havia diluït
(nosaltres) havíem diluït
(vosaltres) havíeu diluït
(ells/elles/vostés) havien diluït

Passat anterior
(jo) haguí diluït
(tu) hagueres diluït
(ell/ella/vosté) hagué diluït
(nosaltres) haguérem diluït
(vosaltres) haguéreu diluït
(ells/elles/vostés) hagueren diluït

Futur
(jo) diluiré
(tu) diluiràs
(ell/ella/vosté) diluirà
(nosaltres) diluirem
(vosaltres) diluireu
(ells/elles/vostés) diluiran

Futur perfet
(jo) hauré diluït
(tu) hauràs diluït
(ell/ella/vosté) haurà diluït
(nosaltres) haurem diluït
(vosaltres) haureu diluït
(ells/elles/vostés) hauran diluït

Condicional
(jo) diluiria
(tu) diluiries
(ell/ella/vosté) diluiria
(nosaltres) diluiríem
(vosaltres) diluiríeu
(ells/elles/vostés) diluirien

Condicional perfet
(jo) hauria diluït
(tu) hauries diluït
(ell/ella/vosté) hauria diluït
(nosaltres) hauríem diluït
(vosaltres) hauríeu diluït
(ells/elles/vostés) haurien diluït

SUBJUNTIU
Present
(jo) diluïsca
(tu) diluïsques
(ell/ella/vosté) diluïsca
(nosaltres) diluïm
(vosaltres) diluïu
(ells/elles/vostés) diluïsquen

Perfet
(jo) haja diluït
(tu) hages diluït
(ell/ella/vosté) haja diluït
(nosaltres) hàgem diluït
(vosaltres) hàgeu diluït
(ells/elles/vostés) hagen diluït

Imperfet
(jo) diluïra
(tu) diluïres
(ell/ella/vosté) diluïra
(nosaltres) diluírem
(vosaltres) diluíreu
(ells/elles/vostés) diluïren

Plusquamperfet
(jo) haguera diluït
(tu) hagueres diluït
(ell/ella/vosté) haguera diluït
(nosaltres) haguérem diluït
(vosaltres) haguéreu diluït
(ells/elles/vostés) hagueren diluït

IMPERATIU
Present

dilueix (o diluïx) (tu)
diluïsca (ell/ella/vosté)
diluïm (nosaltres)
diluïu (vosaltres)
diluïsquen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb diluir (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
diluir






Participio
diluido
diluida
diluidos
diluidas



Gerundio
diluyendo






INDICATIVO
Presente
(yo) diluyo
(tu) diluyes
(el/ella/Ud.) diluye
(nosotros) diluimos
(vosotros) diluís
(ellos/ellas/Uds.) diluyen

Pretérito perfecto simple
(yo) diluí
(tu) diluiste
(el/ella/Ud.) diluyó
(nosotros) diluimos
(vosotros) diluisteis
(ellos/ellas/Uds.) diluyeron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he diluido
(tu) has diluido
(el/ella/Ud.) ha diluido
(nosotros) hemos diluido
(vosotros) habéis diluido
(ellos/ellas/Uds.) han diluido

Pretérito imperfecto
(yo) diluía
(tu) diluías
(el/ella/Ud.) diluía
(nosotros) diluíamos
(vosotros) diluíais
(ellos/ellas/Uds.) diluían

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había diluido
(tu) habías diluido
(el/ella/Ud.) había diluido
(nosotros) habíamos diluido
(vosotros) habíais diluido
(ellos/ellas/Uds.) habían diluido

Pretérito anterior
(yo) hube diluido
(tu) hubiste diluido
(el/ella/Ud.) hubo diluido
(nosotros) hubimos diluido
(vosotros) hubisteis diluido
(ellos/ellas/Uds.) hubieron diluido

Futuro simple
(yo) diluiré
(tu) diluirás
(el/ella/Ud.) diluirá
(nosotros) diluiremos
(vosotros) diluiréis
(ellos/ellas/Uds.) diluirán

Futuro compuesto
(yo) habré diluido
(tu) habrás diluido
(el/ella/Ud.) habrá diluido
(nosotros) habremos diluido
(vosotros) habréis diluido
(ellos/ellas/Uds.) habrán diluido

Condicional simple
(yo) diluiría
(tu) diluirías
(el/ella/Ud.) diluiría
(nosotros) diluiríamos
(vosotros) diluiríais
(ellos/ellas/Uds.) diluirían

Condicional compuesto
(yo) habría diluido
(tu) habrías diluido
(el/ella/Ud.) habría diluido
(nosotros) habríamos diluido
(vosotros) habríais diluido
(ellos/ellas/Uds.) habrían diluido

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) diluya
(tu) diluyas
(el/ella/Ud.) diluya
(nosotros) diluyamos
(vosotros) diluyáis
(ellos/ellas/Uds.) diluyan

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya diluido
(tu) hayas diluido
(el/ella/Ud.) haya diluido
(nosotros) hayamos diluido
(vosotros) hayáis diluido
(ellos/ellas/Uds.) hayan diluido

Pretérito imperfecto I
(yo) diluyera
(tu) diluyeras
(el/ella/Ud.) diluyera
(nosotros) diluyéramos
(vosotros) diluyerais
(ellos/ellas/Uds.) diluyeran

Pretérito imperfecto II
(yo) diluyese
(tu) diluyeses
(el/ella/Ud.) diluyese
(nosotros) diluyésemos
(vosotros) diluyeseis
(ellos/ellas/Uds.) diluyesen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera diluido
(tu) hubieras diluido
(el/ella/Ud.) hubiera diluido
(nosotros) hubiéramos diluido
(vosotros) hubierais diluido
(ellos/ellas/Uds.) hubieran diluido

Futuro simple
(yo) diluyere
(tu) diluyeres
(el/ella/Ud.) diluyere
(nosotros) diluyéremos
(vosotros) diluyereis
(ellos/ellas/Uds.) diluyeren

Futuro compuesto
(yo) hubiere diluido
(tu) hubieres diluido
(el/ella/Ud.) hubiere diluido
(nosotros) hubiéremos diluido
(vosotros) hubiereis diluido
(ellos/ellas/Uds.) hubieren diluido

IMPERATIVO
Presente

diluye (tu)
diluya (el/ella/Ud.)
diluyamos (nosotros)
diluid (vosotros)
diluyan (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar