despendre (Diccionari)

despendre 1
1. a. v. tr. Donar (alguna cosa, especialment diners) per a obtindre'n una altra, gastar. Despén molt en viatges. Esta estufa despén massa fusta.
b. v. tr. abs. Ell despén més del que guanya.
2. a. v. tr. [ fig. ] Dedicar (paraules, esforços, etc.) a aconseguir alguna cosa. Despén paraules en va.
b. v. tr. [ fig. ] Dedicar (el temps) a alguna cosa. Despén quasi tot el temps treballant.

despendre (Traducció Valencià-Castellà)

despendre v. tr. gastar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb despendre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
despendre






Participi
despés (o despès)
despesa
despesos
despeses



Gerundi
despenent






INDICATIU
Present
(jo) despenc
(tu) despens
(ell/ella/vosté) despén (o despèn)
(nosaltres) despenem
(vosaltres) despeneu
(ells/elles/vostés) despenen

Perfet
(jo) he despés (o hès) despés
(tu) has despés
(ell/ella/vosté) ha despés
(nosaltres) hem despés
(vosaltres) heu despés
(ells/elles/vostés) han despés

Passat simple
(jo) despenguí
(tu) despengueres
(ell/ella/vosté) despengué
(nosaltres) despenguérem
(vosaltres) despenguéreu
(ells/elles/vostés) despengueren

Passat perifràstic
(jo) vaig despendre
(tu) vas (o vares) despendre
(ell/ella/vosté) va despendre
(nosaltres) vam (o vàrem) despendre
(vosaltres) vau (o vàreu) despendre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) despendre

Imperfet
(jo) despenia
(tu) despenies
(ell/ella/vosté) despenia
(nosaltres) despeníem
(vosaltres) despeníeu
(ells/elles/vostés) despenien

Plusquamperfet
(jo) havia despés (o hès) despés
(tu) havies despés
(ell/ella/vosté) havia despés
(nosaltres) havíem despés
(vosaltres) havíeu despés
(ells/elles/vostés) havien despés

Passat anterior
(jo) haguí despés (o hès) despés
(tu) hagueres despés
(ell/ella/vosté) hagué despés
(nosaltres) haguérem despés
(vosaltres) haguéreu despés
(ells/elles/vostés) hagueren despés

Futur
(jo) despendré
(tu) despendràs
(ell/ella/vosté) despendrà
(nosaltres) despendrem
(vosaltres) despendreu
(ells/elles/vostés) despendran

Futur perfet
(jo) hauré despés (o hès) despés
(tu) hauràs despés
(ell/ella/vosté) haurà despés
(nosaltres) haurem despés
(vosaltres) haureu despés
(ells/elles/vostés) hauran despés

Condicional
(jo) despendria
(tu) despendries
(ell/ella/vosté) despendria
(nosaltres) despendríem
(vosaltres) despendríeu
(ells/elles/vostés) despendrien

Condicional perfet
(jo) hauria despés (o hès) despés
(tu) hauries despés
(ell/ella/vosté) hauria despés
(nosaltres) hauríem despés
(vosaltres) hauríeu despés
(ells/elles/vostés) haurien despés

SUBJUNTIU
Present
(jo) despenga
(tu) despengues
(ell/ella/vosté) despenga
(nosaltres) despenguem
(vosaltres) despengueu
(ells/elles/vostés) despenguen

Perfet
(jo) haja despés (o hès) despés
(tu) hages despés
(ell/ella/vosté) haja despés
(nosaltres) hàgem despés
(vosaltres) hàgeu despés
(ells/elles/vostés) hagen despés

Imperfet
(jo) despenguera
(tu) despengueres
(ell/ella/vosté) despenguera
(nosaltres) despenguérem
(vosaltres) despenguéreu
(ells/elles/vostés) despengueren

Plusquamperfet
(jo) haguera despés (o hès) despés
(tu) hagueres despés
(ell/ella/vosté) haguera despés
(nosaltres) haguérem despés
(vosaltres) haguéreu despés
(ells/elles/vostés) hagueren despés

IMPERATIU
Present

despén (o despèn) (tu)
despenga (ell/ella/vosté)
despenguem (nosaltres)
despeneu (vosaltres)
despenguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar