desenxufar (Traducció Valencià-Castellà)

desenxufar v. tr. i pron. desenchufar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desenxufar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desenxufar






Participi
desenxufat
desenxufada
desenxufats
desenxufades



Gerundi
desenxufant






INDICATIU
Present
(jo) desenxufe
(tu) desenxufes
(ell/ella/vosté) desenxufa
(nosaltres) desenxufem
(vosaltres) desenxufeu
(ells/elles/vostés) desenxufen

Perfet
(jo) he desenxufat
(tu) has desenxufat
(ell/ella/vosté) ha desenxufat
(nosaltres) hem desenxufat
(vosaltres) heu desenxufat
(ells/elles/vostés) han desenxufat

Passat simple
(jo) desenxufí
(tu) desenxufares
(ell/ella/vosté) desenxufà
(nosaltres) desenxufàrem
(vosaltres) desenxufàreu
(ells/elles/vostés) desenxufaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desenxufar
(tu) vas (o vares) desenxufar
(ell/ella/vosté) va desenxufar
(nosaltres) vam (o vàrem) desenxufar
(vosaltres) vau (o vàreu) desenxufar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desenxufar

Imperfet
(jo) desenxufava
(tu) desenxufaves
(ell/ella/vosté) desenxufava
(nosaltres) desenxufàvem
(vosaltres) desenxufàveu
(ells/elles/vostés) desenxufaven

Plusquamperfet
(jo) havia desenxufat
(tu) havies desenxufat
(ell/ella/vosté) havia desenxufat
(nosaltres) havíem desenxufat
(vosaltres) havíeu desenxufat
(ells/elles/vostés) havien desenxufat

Passat anterior
(jo) haguí desenxufat
(tu) hagueres desenxufat
(ell/ella/vosté) hagué desenxufat
(nosaltres) haguérem desenxufat
(vosaltres) haguéreu desenxufat
(ells/elles/vostés) hagueren desenxufat

Futur
(jo) desenxufaré
(tu) desenxufaràs
(ell/ella/vosté) desenxufarà
(nosaltres) desenxufarem
(vosaltres) desenxufareu
(ells/elles/vostés) desenxufaran

Futur perfet
(jo) hauré desenxufat
(tu) hauràs desenxufat
(ell/ella/vosté) haurà desenxufat
(nosaltres) haurem desenxufat
(vosaltres) haureu desenxufat
(ells/elles/vostés) hauran desenxufat

Condicional
(jo) desenxufaria
(tu) desenxufaries
(ell/ella/vosté) desenxufaria
(nosaltres) desenxufaríem
(vosaltres) desenxufaríeu
(ells/elles/vostés) desenxufarien

Condicional perfet
(jo) hauria desenxufat
(tu) hauries desenxufat
(ell/ella/vosté) hauria desenxufat
(nosaltres) hauríem desenxufat
(vosaltres) hauríeu desenxufat
(ells/elles/vostés) haurien desenxufat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desenxufe
(tu) desenxufes
(ell/ella/vosté) desenxufe
(nosaltres) desenxufem
(vosaltres) desenxufeu
(ells/elles/vostés) desenxufen

Perfet
(jo) haja desenxufat
(tu) hages desenxufat
(ell/ella/vosté) haja desenxufat
(nosaltres) hàgem desenxufat
(vosaltres) hàgeu desenxufat
(ells/elles/vostés) hagen desenxufat

Imperfet
(jo) desenxufara
(tu) desenxufares
(ell/ella/vosté) desenxufara
(nosaltres) desenxufàrem
(vosaltres) desenxufàreu
(ells/elles/vostés) desenxufaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desenxufat
(tu) hagueres desenxufat
(ell/ella/vosté) haguera desenxufat
(nosaltres) haguérem desenxufat
(vosaltres) haguéreu desenxufat
(ells/elles/vostés) hagueren desenxufat

IMPERATIU
Present

desenxufa (tu)
desenxufe (ell/ella/vosté)
desenxufem (nosaltres)
desenxufeu (vosaltres)
desenxufen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar