desenfilar (Diccionari)

desenfilar
1. v. tr. Fer eixir (un fil, un cordell, etc.), del forat per on passa. Desenfilar les bastes d'una costura.
2. v. pron. Se m'ha desenfilat l'agulla.

desenfilar (Traducció Valencià-Castellà)

desenfilar v. tr. i pron. 1. desengarzar, desensartar.
2. [ l'agulla ] deshenhebrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desenfilar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desenfilar






Participi
desenfilat
desenfilada
desenfilats
desenfilades



Gerundi
desenfilant






INDICATIU
Present
(jo) desenfile
(tu) desenfiles
(ell/ella/vosté) desenfila
(nosaltres) desenfilem
(vosaltres) desenfileu
(ells/elles/vostés) desenfilen

Perfet
(jo) he desenfilat
(tu) has desenfilat
(ell/ella/vosté) ha desenfilat
(nosaltres) hem desenfilat
(vosaltres) heu desenfilat
(ells/elles/vostés) han desenfilat

Passat simple
(jo) desenfilí
(tu) desenfilares
(ell/ella/vosté) desenfilà
(nosaltres) desenfilàrem
(vosaltres) desenfilàreu
(ells/elles/vostés) desenfilaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desenfilar
(tu) vas (o vares) desenfilar
(ell/ella/vosté) va desenfilar
(nosaltres) vam (o vàrem) desenfilar
(vosaltres) vau (o vàreu) desenfilar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desenfilar

Imperfet
(jo) desenfilava
(tu) desenfilaves
(ell/ella/vosté) desenfilava
(nosaltres) desenfilàvem
(vosaltres) desenfilàveu
(ells/elles/vostés) desenfilaven

Plusquamperfet
(jo) havia desenfilat
(tu) havies desenfilat
(ell/ella/vosté) havia desenfilat
(nosaltres) havíem desenfilat
(vosaltres) havíeu desenfilat
(ells/elles/vostés) havien desenfilat

Passat anterior
(jo) haguí desenfilat
(tu) hagueres desenfilat
(ell/ella/vosté) hagué desenfilat
(nosaltres) haguérem desenfilat
(vosaltres) haguéreu desenfilat
(ells/elles/vostés) hagueren desenfilat

Futur
(jo) desenfilaré
(tu) desenfilaràs
(ell/ella/vosté) desenfilarà
(nosaltres) desenfilarem
(vosaltres) desenfilareu
(ells/elles/vostés) desenfilaran

Futur perfet
(jo) hauré desenfilat
(tu) hauràs desenfilat
(ell/ella/vosté) haurà desenfilat
(nosaltres) haurem desenfilat
(vosaltres) haureu desenfilat
(ells/elles/vostés) hauran desenfilat

Condicional
(jo) desenfilaria
(tu) desenfilaries
(ell/ella/vosté) desenfilaria
(nosaltres) desenfilaríem
(vosaltres) desenfilaríeu
(ells/elles/vostés) desenfilarien

Condicional perfet
(jo) hauria desenfilat
(tu) hauries desenfilat
(ell/ella/vosté) hauria desenfilat
(nosaltres) hauríem desenfilat
(vosaltres) hauríeu desenfilat
(ells/elles/vostés) haurien desenfilat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desenfile
(tu) desenfiles
(ell/ella/vosté) desenfile
(nosaltres) desenfilem
(vosaltres) desenfileu
(ells/elles/vostés) desenfilen

Perfet
(jo) haja desenfilat
(tu) hages desenfilat
(ell/ella/vosté) haja desenfilat
(nosaltres) hàgem desenfilat
(vosaltres) hàgeu desenfilat
(ells/elles/vostés) hagen desenfilat

Imperfet
(jo) desenfilara
(tu) desenfilares
(ell/ella/vosté) desenfilara
(nosaltres) desenfilàrem
(vosaltres) desenfilàreu
(ells/elles/vostés) desenfilaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desenfilat
(tu) hagueres desenfilat
(ell/ella/vosté) haguera desenfilat
(nosaltres) haguérem desenfilat
(vosaltres) haguéreu desenfilat
(ells/elles/vostés) hagueren desenfilat

IMPERATIU
Present

desenfila (tu)
desenfile (ell/ella/vosté)
desenfilem (nosaltres)
desenfileu (vosaltres)
desenfilen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar