desencongir (Diccionari)

desencongir
1. v. tr. Fer cessar d'estar encongit.
2. v. pron. Cessar d'estar encongit.

desencongir (Traducció Valencià-Castellà)

desencongir v. tr. desencoger.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desencongir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desencongir






Participi
desencongit
desencongida
desencongits
desencongides



Gerundi
desencongint






INDICATIU
Present
(jo) desencongisc
(tu) desencongeixes (o desencongixes)
(ell/ella/vosté) desencongeix (o desencongix)
(nosaltres) desencongim
(vosaltres) desencongiu
(ells/elles/vostés) desencongeixen (o desencongixen)

Perfet
(jo) he desencongit
(tu) has desencongit
(ell/ella/vosté) ha desencongit
(nosaltres) hem desencongit
(vosaltres) heu desencongit
(ells/elles/vostés) han desencongit

Passat simple
(jo) desencongí
(tu) desencongires
(ell/ella/vosté) desencongí
(nosaltres) desencongírem
(vosaltres) desencongíreu
(ells/elles/vostés) desencongiren

Passat perifràstic
(jo) vaig desencongir
(tu) vas (o vares) desencongir
(ell/ella/vosté) va desencongir
(nosaltres) vam (o vàrem) desencongir
(vosaltres) vau (o vàreu) desencongir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desencongir

Imperfet
(jo) desencongia
(tu) desencongies
(ell/ella/vosté) desencongia
(nosaltres) desencongíem
(vosaltres) desencongíeu
(ells/elles/vostés) desencongien

Plusquamperfet
(jo) havia desencongit
(tu) havies desencongit
(ell/ella/vosté) havia desencongit
(nosaltres) havíem desencongit
(vosaltres) havíeu desencongit
(ells/elles/vostés) havien desencongit

Passat anterior
(jo) haguí desencongit
(tu) hagueres desencongit
(ell/ella/vosté) hagué desencongit
(nosaltres) haguérem desencongit
(vosaltres) haguéreu desencongit
(ells/elles/vostés) hagueren desencongit

Futur
(jo) desencongiré
(tu) desencongiràs
(ell/ella/vosté) desencongirà
(nosaltres) desencongirem
(vosaltres) desencongireu
(ells/elles/vostés) desencongiran

Futur perfet
(jo) hauré desencongit
(tu) hauràs desencongit
(ell/ella/vosté) haurà desencongit
(nosaltres) haurem desencongit
(vosaltres) haureu desencongit
(ells/elles/vostés) hauran desencongit

Condicional
(jo) desencongiria
(tu) desencongiries
(ell/ella/vosté) desencongiria
(nosaltres) desencongiríem
(vosaltres) desencongiríeu
(ells/elles/vostés) desencongirien

Condicional perfet
(jo) hauria desencongit
(tu) hauries desencongit
(ell/ella/vosté) hauria desencongit
(nosaltres) hauríem desencongit
(vosaltres) hauríeu desencongit
(ells/elles/vostés) haurien desencongit

SUBJUNTIU
Present
(jo) desencongisca
(tu) desencongisques
(ell/ella/vosté) desencongisca
(nosaltres) desencongim
(vosaltres) desencongiu
(ells/elles/vostés) desencongisquen

Perfet
(jo) haja desencongit
(tu) hages desencongit
(ell/ella/vosté) haja desencongit
(nosaltres) hàgem desencongit
(vosaltres) hàgeu desencongit
(ells/elles/vostés) hagen desencongit

Imperfet
(jo) desencongira
(tu) desencongires
(ell/ella/vosté) desencongira
(nosaltres) desencongírem
(vosaltres) desencongíreu
(ells/elles/vostés) desencongiren

Plusquamperfet
(jo) haguera desencongit
(tu) hagueres desencongit
(ell/ella/vosté) haguera desencongit
(nosaltres) haguérem desencongit
(vosaltres) haguéreu desencongit
(ells/elles/vostés) hagueren desencongit

IMPERATIU
Present

desencongeix (o desencongix) (tu)
desencongisca (ell/ella/vosté)
desencongim (nosaltres)
desencongiu (vosaltres)
desencongisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar