desencertar (Diccionari)

desencertar
v. tr. No encertar.

desencertar (Traducció Valencià-Castellà)

desencertar v. tr. desacertar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desencertar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desencertar






Participi
desencertat
desencertada
desencertats
desencertades



Gerundi
desencertant






INDICATIU
Present
(jo) desencerte
(tu) desencertes
(ell/ella/vosté) desencerta
(nosaltres) desencertem
(vosaltres) desencerteu
(ells/elles/vostés) desencerten

Perfet
(jo) he desencertat
(tu) has desencertat
(ell/ella/vosté) ha desencertat
(nosaltres) hem desencertat
(vosaltres) heu desencertat
(ells/elles/vostés) han desencertat

Passat simple
(jo) desencertí
(tu) desencertares
(ell/ella/vosté) desencertà
(nosaltres) desencertàrem
(vosaltres) desencertàreu
(ells/elles/vostés) desencertaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desencertar
(tu) vas (o vares) desencertar
(ell/ella/vosté) va desencertar
(nosaltres) vam (o vàrem) desencertar
(vosaltres) vau (o vàreu) desencertar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desencertar

Imperfet
(jo) desencertava
(tu) desencertaves
(ell/ella/vosté) desencertava
(nosaltres) desencertàvem
(vosaltres) desencertàveu
(ells/elles/vostés) desencertaven

Plusquamperfet
(jo) havia desencertat
(tu) havies desencertat
(ell/ella/vosté) havia desencertat
(nosaltres) havíem desencertat
(vosaltres) havíeu desencertat
(ells/elles/vostés) havien desencertat

Passat anterior
(jo) haguí desencertat
(tu) hagueres desencertat
(ell/ella/vosté) hagué desencertat
(nosaltres) haguérem desencertat
(vosaltres) haguéreu desencertat
(ells/elles/vostés) hagueren desencertat

Futur
(jo) desencertaré
(tu) desencertaràs
(ell/ella/vosté) desencertarà
(nosaltres) desencertarem
(vosaltres) desencertareu
(ells/elles/vostés) desencertaran

Futur perfet
(jo) hauré desencertat
(tu) hauràs desencertat
(ell/ella/vosté) haurà desencertat
(nosaltres) haurem desencertat
(vosaltres) haureu desencertat
(ells/elles/vostés) hauran desencertat

Condicional
(jo) desencertaria
(tu) desencertaries
(ell/ella/vosté) desencertaria
(nosaltres) desencertaríem
(vosaltres) desencertaríeu
(ells/elles/vostés) desencertarien

Condicional perfet
(jo) hauria desencertat
(tu) hauries desencertat
(ell/ella/vosté) hauria desencertat
(nosaltres) hauríem desencertat
(vosaltres) hauríeu desencertat
(ells/elles/vostés) haurien desencertat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desencerte
(tu) desencertes
(ell/ella/vosté) desencerte
(nosaltres) desencertem
(vosaltres) desencerteu
(ells/elles/vostés) desencerten

Perfet
(jo) haja desencertat
(tu) hages desencertat
(ell/ella/vosté) haja desencertat
(nosaltres) hàgem desencertat
(vosaltres) hàgeu desencertat
(ells/elles/vostés) hagen desencertat

Imperfet
(jo) desencertara
(tu) desencertares
(ell/ella/vosté) desencertara
(nosaltres) desencertàrem
(vosaltres) desencertàreu
(ells/elles/vostés) desencertaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desencertat
(tu) hagueres desencertat
(ell/ella/vosté) haguera desencertat
(nosaltres) haguérem desencertat
(vosaltres) haguéreu desencertat
(ells/elles/vostés) hagueren desencertat

IMPERATIU
Present

desencerta (tu)
desencerte (ell/ella/vosté)
desencertem (nosaltres)
desencerteu (vosaltres)
desencerten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar