desencarrilar (Diccionari)

desencarrilar
v. tr. Desencaminar 2.

desencarrilar (Traducció Valencià-Castellà)

desencarrilar v. tr. descarriar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desencarrilar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desencarrilar






Participi
desencarrilat
desencarrilada
desencarrilats
desencarrilades



Gerundi
desencarrilant






INDICATIU
Present
(jo) desencarrile
(tu) desencarriles
(ell/ella/vosté) desencarrila
(nosaltres) desencarrilem
(vosaltres) desencarrileu
(ells/elles/vostés) desencarrilen

Perfet
(jo) he desencarrilat
(tu) has desencarrilat
(ell/ella/vosté) ha desencarrilat
(nosaltres) hem desencarrilat
(vosaltres) heu desencarrilat
(ells/elles/vostés) han desencarrilat

Passat simple
(jo) desencarrilí
(tu) desencarrilares
(ell/ella/vosté) desencarrilà
(nosaltres) desencarrilàrem
(vosaltres) desencarrilàreu
(ells/elles/vostés) desencarrilaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desencarrilar
(tu) vas (o vares) desencarrilar
(ell/ella/vosté) va desencarrilar
(nosaltres) vam (o vàrem) desencarrilar
(vosaltres) vau (o vàreu) desencarrilar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desencarrilar

Imperfet
(jo) desencarrilava
(tu) desencarrilaves
(ell/ella/vosté) desencarrilava
(nosaltres) desencarrilàvem
(vosaltres) desencarrilàveu
(ells/elles/vostés) desencarrilaven

Plusquamperfet
(jo) havia desencarrilat
(tu) havies desencarrilat
(ell/ella/vosté) havia desencarrilat
(nosaltres) havíem desencarrilat
(vosaltres) havíeu desencarrilat
(ells/elles/vostés) havien desencarrilat

Passat anterior
(jo) haguí desencarrilat
(tu) hagueres desencarrilat
(ell/ella/vosté) hagué desencarrilat
(nosaltres) haguérem desencarrilat
(vosaltres) haguéreu desencarrilat
(ells/elles/vostés) hagueren desencarrilat

Futur
(jo) desencarrilaré
(tu) desencarrilaràs
(ell/ella/vosté) desencarrilarà
(nosaltres) desencarrilarem
(vosaltres) desencarrilareu
(ells/elles/vostés) desencarrilaran

Futur perfet
(jo) hauré desencarrilat
(tu) hauràs desencarrilat
(ell/ella/vosté) haurà desencarrilat
(nosaltres) haurem desencarrilat
(vosaltres) haureu desencarrilat
(ells/elles/vostés) hauran desencarrilat

Condicional
(jo) desencarrilaria
(tu) desencarrilaries
(ell/ella/vosté) desencarrilaria
(nosaltres) desencarrilaríem
(vosaltres) desencarrilaríeu
(ells/elles/vostés) desencarrilarien

Condicional perfet
(jo) hauria desencarrilat
(tu) hauries desencarrilat
(ell/ella/vosté) hauria desencarrilat
(nosaltres) hauríem desencarrilat
(vosaltres) hauríeu desencarrilat
(ells/elles/vostés) haurien desencarrilat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desencarrile
(tu) desencarriles
(ell/ella/vosté) desencarrile
(nosaltres) desencarrilem
(vosaltres) desencarrileu
(ells/elles/vostés) desencarrilen

Perfet
(jo) haja desencarrilat
(tu) hages desencarrilat
(ell/ella/vosté) haja desencarrilat
(nosaltres) hàgem desencarrilat
(vosaltres) hàgeu desencarrilat
(ells/elles/vostés) hagen desencarrilat

Imperfet
(jo) desencarrilara
(tu) desencarrilares
(ell/ella/vosté) desencarrilara
(nosaltres) desencarrilàrem
(vosaltres) desencarrilàreu
(ells/elles/vostés) desencarrilaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desencarrilat
(tu) hagueres desencarrilat
(ell/ella/vosté) haguera desencarrilat
(nosaltres) haguérem desencarrilat
(vosaltres) haguéreu desencarrilat
(ells/elles/vostés) hagueren desencarrilat

IMPERATIU
Present

desencarrila (tu)
desencarrile (ell/ella/vosté)
desencarrilem (nosaltres)
desencarrileu (vosaltres)
desencarrilen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar