desempatar (Diccionari)

desempatar
1. v. tr. Desfer l'empat entre dos adversaris. Han desempatat l'eliminatòria.
2. v. intr. Els candidats van desempatar en l'últim minut.

desempatar (Traducció Valencià-Castellà)

desempatar v. tr. desempatar.

desempatar (Traducció Castellà-Valencià)

desempatar v. tr. desempatar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desempatar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desempatar






Participi
desempatat
desempatada
desempatats
desempatades



Gerundi
desempatant






INDICATIU
Present
(jo) desempate
(tu) desempates
(ell/ella/vosté) desempata
(nosaltres) desempatem
(vosaltres) desempateu
(ells/elles/vostés) desempaten

Perfet
(jo) he desempatat
(tu) has desempatat
(ell/ella/vosté) ha desempatat
(nosaltres) hem desempatat
(vosaltres) heu desempatat
(ells/elles/vostés) han desempatat

Passat simple
(jo) desempatí
(tu) desempatares
(ell/ella/vosté) desempatà
(nosaltres) desempatàrem
(vosaltres) desempatàreu
(ells/elles/vostés) desempataren

Passat perifràstic
(jo) vaig desempatar
(tu) vas (o vares) desempatar
(ell/ella/vosté) va desempatar
(nosaltres) vam (o vàrem) desempatar
(vosaltres) vau (o vàreu) desempatar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desempatar

Imperfet
(jo) desempatava
(tu) desempataves
(ell/ella/vosté) desempatava
(nosaltres) desempatàvem
(vosaltres) desempatàveu
(ells/elles/vostés) desempataven

Plusquamperfet
(jo) havia desempatat
(tu) havies desempatat
(ell/ella/vosté) havia desempatat
(nosaltres) havíem desempatat
(vosaltres) havíeu desempatat
(ells/elles/vostés) havien desempatat

Passat anterior
(jo) haguí desempatat
(tu) hagueres desempatat
(ell/ella/vosté) hagué desempatat
(nosaltres) haguérem desempatat
(vosaltres) haguéreu desempatat
(ells/elles/vostés) hagueren desempatat

Futur
(jo) desempataré
(tu) desempataràs
(ell/ella/vosté) desempatarà
(nosaltres) desempatarem
(vosaltres) desempatareu
(ells/elles/vostés) desempataran

Futur perfet
(jo) hauré desempatat
(tu) hauràs desempatat
(ell/ella/vosté) haurà desempatat
(nosaltres) haurem desempatat
(vosaltres) haureu desempatat
(ells/elles/vostés) hauran desempatat

Condicional
(jo) desempataria
(tu) desempataries
(ell/ella/vosté) desempataria
(nosaltres) desempataríem
(vosaltres) desempataríeu
(ells/elles/vostés) desempatarien

Condicional perfet
(jo) hauria desempatat
(tu) hauries desempatat
(ell/ella/vosté) hauria desempatat
(nosaltres) hauríem desempatat
(vosaltres) hauríeu desempatat
(ells/elles/vostés) haurien desempatat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desempate
(tu) desempates
(ell/ella/vosté) desempate
(nosaltres) desempatem
(vosaltres) desempateu
(ells/elles/vostés) desempaten

Perfet
(jo) haja desempatat
(tu) hages desempatat
(ell/ella/vosté) haja desempatat
(nosaltres) hàgem desempatat
(vosaltres) hàgeu desempatat
(ells/elles/vostés) hagen desempatat

Imperfet
(jo) desempatara
(tu) desempatares
(ell/ella/vosté) desempatara
(nosaltres) desempatàrem
(vosaltres) desempatàreu
(ells/elles/vostés) desempataren

Plusquamperfet
(jo) haguera desempatat
(tu) hagueres desempatat
(ell/ella/vosté) haguera desempatat
(nosaltres) haguérem desempatat
(vosaltres) haguéreu desempatat
(ells/elles/vostés) hagueren desempatat

IMPERATIU
Present

desempata (tu)
desempate (ell/ella/vosté)
desempatem (nosaltres)
desempateu (vosaltres)
desempaten (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb desempatar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
desempatar






Participio
desempatado
desempatada
desempatados
desempatadas



Gerundio
desempatando






INDICATIVO
Presente
(yo) desempato
(tu) desempatas
(el/ella/Ud.) desempata
(nosotros) desempatamos
(vosotros) desempatáis
(ellos/ellas/Uds.) desempatan

Pretérito perfecto simple
(yo) desempaté
(tu) desempataste
(el/ella/Ud.) desempató
(nosotros) desempatamos
(vosotros) desempatasteis
(ellos/ellas/Uds.) desempataron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he desempatado
(tu) has desempatado
(el/ella/Ud.) ha desempatado
(nosotros) hemos desempatado
(vosotros) habéis desempatado
(ellos/ellas/Uds.) han desempatado

Pretérito imperfecto
(yo) desempataba
(tu) desempatabas
(el/ella/Ud.) desempataba
(nosotros) desempatábamos
(vosotros) desempatabais
(ellos/ellas/Uds.) desempataban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había desempatado
(tu) habías desempatado
(el/ella/Ud.) había desempatado
(nosotros) habíamos desempatado
(vosotros) habíais desempatado
(ellos/ellas/Uds.) habían desempatado

Pretérito anterior
(yo) hube desempatado
(tu) hubiste desempatado
(el/ella/Ud.) hubo desempatado
(nosotros) hubimos desempatado
(vosotros) hubisteis desempatado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron desempatado

Futuro simple
(yo) desempataré
(tu) desempatarás
(el/ella/Ud.) desempatará
(nosotros) desempataremos
(vosotros) desempataréis
(ellos/ellas/Uds.) desempatarán

Futuro compuesto
(yo) habré desempatado
(tu) habrás desempatado
(el/ella/Ud.) habrá desempatado
(nosotros) habremos desempatado
(vosotros) habréis desempatado
(ellos/ellas/Uds.) habrán desempatado

Condicional simple
(yo) desempataría
(tu) desempatarías
(el/ella/Ud.) desempataría
(nosotros) desempataríamos
(vosotros) desempataríais
(ellos/ellas/Uds.) desempatarían

Condicional compuesto
(yo) habría desempatado
(tu) habrías desempatado
(el/ella/Ud.) habría desempatado
(nosotros) habríamos desempatado
(vosotros) habríais desempatado
(ellos/ellas/Uds.) habrían desempatado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) desempate
(tu) desempates
(el/ella/Ud.) desempate
(nosotros) desempatemos
(vosotros) desempatéis
(ellos/ellas/Uds.) desempaten

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya desempatado
(tu) hayas desempatado
(el/ella/Ud.) haya desempatado
(nosotros) hayamos desempatado
(vosotros) hayáis desempatado
(ellos/ellas/Uds.) hayan desempatado

Pretérito imperfecto I
(yo) desempatara
(tu) desempataras
(el/ella/Ud.) desempatara
(nosotros) desempatáramos
(vosotros) desempatarais
(ellos/ellas/Uds.) desempataran

Pretérito imperfecto II
(yo) desempatase
(tu) desempatases
(el/ella/Ud.) desempatase
(nosotros) desempatásemos
(vosotros) desempataseis
(ellos/ellas/Uds.) desempatasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera desempatado
(tu) hubieras desempatado
(el/ella/Ud.) hubiera desempatado
(nosotros) hubiéramos desempatado
(vosotros) hubierais desempatado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran desempatado

Futuro simple
(yo) desempatare
(tu) desempatares
(el/ella/Ud.) desempatare
(nosotros) desempatáremos
(vosotros) desempatareis
(ellos/ellas/Uds.) desempataren

Futuro compuesto
(yo) hubiere desempatado
(tu) hubieres desempatado
(el/ella/Ud.) hubiere desempatado
(nosotros) hubiéremos desempatado
(vosotros) hubiereis desempatado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren desempatado

IMPERATIVO
Presente


desempate (el/ella/Ud.)
desempatemos (nosotros)
desempatad (vosotros)
desempaten (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar