desemparar (Diccionari)

desemparar
1. v. tr. Deixar sense empara (una persona necessitada) o allunyar-se d'ella.
2. v. tr. Abandonar (un lloc).
3. v. tr. Deixar (una cosa) de manera que es perd tot dret sobre ella.

desemparar (Traducció Valencià-Castellà)

desemparar v. tr. desamparar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desemparar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desemparar






Participi
desemparat
desemparada
desemparats
desemparades



Gerundi
desemparant






INDICATIU
Present
(jo) desempare
(tu) desempares
(ell/ella/vosté) desempara
(nosaltres) desemparem
(vosaltres) desempareu
(ells/elles/vostés) desemparen

Perfet
(jo) he desemparat
(tu) has desemparat
(ell/ella/vosté) ha desemparat
(nosaltres) hem desemparat
(vosaltres) heu desemparat
(ells/elles/vostés) han desemparat

Passat simple
(jo) desemparí
(tu) desemparares
(ell/ella/vosté) desemparà
(nosaltres) desemparàrem
(vosaltres) desemparàreu
(ells/elles/vostés) desempararen

Passat perifràstic
(jo) vaig desemparar
(tu) vas (o vares) desemparar
(ell/ella/vosté) va desemparar
(nosaltres) vam (o vàrem) desemparar
(vosaltres) vau (o vàreu) desemparar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desemparar

Imperfet
(jo) desemparava
(tu) desemparaves
(ell/ella/vosté) desemparava
(nosaltres) desemparàvem
(vosaltres) desemparàveu
(ells/elles/vostés) desemparaven

Plusquamperfet
(jo) havia desemparat
(tu) havies desemparat
(ell/ella/vosté) havia desemparat
(nosaltres) havíem desemparat
(vosaltres) havíeu desemparat
(ells/elles/vostés) havien desemparat

Passat anterior
(jo) haguí desemparat
(tu) hagueres desemparat
(ell/ella/vosté) hagué desemparat
(nosaltres) haguérem desemparat
(vosaltres) haguéreu desemparat
(ells/elles/vostés) hagueren desemparat

Futur
(jo) desempararé
(tu) desempararàs
(ell/ella/vosté) desempararà
(nosaltres) desempararem
(vosaltres) desemparareu
(ells/elles/vostés) desempararan

Futur perfet
(jo) hauré desemparat
(tu) hauràs desemparat
(ell/ella/vosté) haurà desemparat
(nosaltres) haurem desemparat
(vosaltres) haureu desemparat
(ells/elles/vostés) hauran desemparat

Condicional
(jo) desempararia
(tu) desempararies
(ell/ella/vosté) desempararia
(nosaltres) desempararíem
(vosaltres) desempararíeu
(ells/elles/vostés) desempararien

Condicional perfet
(jo) hauria desemparat
(tu) hauries desemparat
(ell/ella/vosté) hauria desemparat
(nosaltres) hauríem desemparat
(vosaltres) hauríeu desemparat
(ells/elles/vostés) haurien desemparat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desempare
(tu) desempares
(ell/ella/vosté) desempare
(nosaltres) desemparem
(vosaltres) desempareu
(ells/elles/vostés) desemparen

Perfet
(jo) haja desemparat
(tu) hages desemparat
(ell/ella/vosté) haja desemparat
(nosaltres) hàgem desemparat
(vosaltres) hàgeu desemparat
(ells/elles/vostés) hagen desemparat

Imperfet
(jo) desemparara
(tu) desemparares
(ell/ella/vosté) desemparara
(nosaltres) desemparàrem
(vosaltres) desemparàreu
(ells/elles/vostés) desempararen

Plusquamperfet
(jo) haguera desemparat
(tu) hagueres desemparat
(ell/ella/vosté) haguera desemparat
(nosaltres) haguérem desemparat
(vosaltres) haguéreu desemparat
(ells/elles/vostés) hagueren desemparat

IMPERATIU
Present

desempara (tu)
desempare (ell/ella/vosté)
desemparem (nosaltres)
desempareu (vosaltres)
desemparen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar