demanar
1.
a.
v. tr.
Expressar a algú el desig d'obtindre d'ell (alguna cosa).
M'ha demanat la meua adreça.
b.
v. tr. abs.
Es passa el dia demanant.
c.
v. tr.
Dir a algú que porte (alguna cosa).
He demanat la nota al cambrer.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Voldria demanar-te un servici. Demanar la llibertat per a l'innocent. Demanar ajuda, perdó, etc.
e.
demanar per parlar
Demanar la paraula.
2.
a.
v. tr.
Expressar a algú el desig que faça vindre (algú altre).
En trobar-se malament, demanà el metge.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Et demanen al telèfon.
c.
v. intr.
Indicar cridant que es vol entrar en una casa, ser atés en una botiga, etc.
Qui demana? Núria ha vingut a casa i demana per Joan.
3.
v. tr.
Preguntar.
Demaneu-li què necessita.
4.
v. tr.
Posar (un preu) el venedor a la mercaderia que oferix.
Demanen un milió per este cotxe.
5.
a.
v. tr.
Expressar imperativament a algú que esperem d'ell (alguna cosa), exigir.
Em van demanar una explicació.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Demanar als treballadors més del que poden fer.
c.
v. tr.
Una cosa, tindre necessitat (d'una altra).
Este moble demana una restauració.
d.
v. tr.
Una cosa que ja no servix, tindre necessitat de ser substituïda (per una altra).
Este cotxe en demana un de nou.
6.
v. tr. DRET
Formular una petició en juí.
Demanar l'absolució per al reu.
7.
a.
v. tr. JOCS
En alguns jocs de cartes, obligar a servir la carta del coll que s'ha jugat.
b.
v. tr. JOCS
Reclamar una carta o més.