daltabaix
1.
adv.
De dalt d'una cosa fins a baix, a terra.
Estava jugant en la torre i va caure daltabaix.
2.
a.
m.
Esdeveniment calamitós que capgira totalment l'orde de les coses, que produïx la ruïna d'una fortuna, d'un assumpte, d'un establiment.
b.
m.
Gran escàndol, avalot, baralles.