convulsar (Diccionari)

convulsar
v. tr. Produir convulsions (en algú o en alguna cosa).

convulsar (Traducció Valencià-Castellà)

convulsar v. tr. convulsionar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb convulsar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
convulsar






Participi
convulsat
convulsada
convulsats
convulsades



Gerundi
convulsant






INDICATIU
Present
(jo) convulse
(tu) convulses
(ell/ella/vosté) convulsa
(nosaltres) convulsem
(vosaltres) convulseu
(ells/elles/vostés) convulsen

Perfet
(jo) he convulsat
(tu) has convulsat
(ell/ella/vosté) ha convulsat
(nosaltres) hem convulsat
(vosaltres) heu convulsat
(ells/elles/vostés) han convulsat

Passat simple
(jo) convulsí
(tu) convulsares
(ell/ella/vosté) convulsà
(nosaltres) convulsàrem
(vosaltres) convulsàreu
(ells/elles/vostés) convulsaren

Passat perifràstic
(jo) vaig convulsar
(tu) vas (o vares) convulsar
(ell/ella/vosté) va convulsar
(nosaltres) vam (o vàrem) convulsar
(vosaltres) vau (o vàreu) convulsar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) convulsar

Imperfet
(jo) convulsava
(tu) convulsaves
(ell/ella/vosté) convulsava
(nosaltres) convulsàvem
(vosaltres) convulsàveu
(ells/elles/vostés) convulsaven

Plusquamperfet
(jo) havia convulsat
(tu) havies convulsat
(ell/ella/vosté) havia convulsat
(nosaltres) havíem convulsat
(vosaltres) havíeu convulsat
(ells/elles/vostés) havien convulsat

Passat anterior
(jo) haguí convulsat
(tu) hagueres convulsat
(ell/ella/vosté) hagué convulsat
(nosaltres) haguérem convulsat
(vosaltres) haguéreu convulsat
(ells/elles/vostés) hagueren convulsat

Futur
(jo) convulsaré
(tu) convulsaràs
(ell/ella/vosté) convulsarà
(nosaltres) convulsarem
(vosaltres) convulsareu
(ells/elles/vostés) convulsaran

Futur perfet
(jo) hauré convulsat
(tu) hauràs convulsat
(ell/ella/vosté) haurà convulsat
(nosaltres) haurem convulsat
(vosaltres) haureu convulsat
(ells/elles/vostés) hauran convulsat

Condicional
(jo) convulsaria
(tu) convulsaries
(ell/ella/vosté) convulsaria
(nosaltres) convulsaríem
(vosaltres) convulsaríeu
(ells/elles/vostés) convulsarien

Condicional perfet
(jo) hauria convulsat
(tu) hauries convulsat
(ell/ella/vosté) hauria convulsat
(nosaltres) hauríem convulsat
(vosaltres) hauríeu convulsat
(ells/elles/vostés) haurien convulsat

SUBJUNTIU
Present
(jo) convulse
(tu) convulses
(ell/ella/vosté) convulse
(nosaltres) convulsem
(vosaltres) convulseu
(ells/elles/vostés) convulsen

Perfet
(jo) haja convulsat
(tu) hages convulsat
(ell/ella/vosté) haja convulsat
(nosaltres) hàgem convulsat
(vosaltres) hàgeu convulsat
(ells/elles/vostés) hagen convulsat

Imperfet
(jo) convulsara
(tu) convulsares
(ell/ella/vosté) convulsara
(nosaltres) convulsàrem
(vosaltres) convulsàreu
(ells/elles/vostés) convulsaren

Plusquamperfet
(jo) haguera convulsat
(tu) hagueres convulsat
(ell/ella/vosté) haguera convulsat
(nosaltres) haguérem convulsat
(vosaltres) haguéreu convulsat
(ells/elles/vostés) hagueren convulsat

IMPERATIU
Present

convulsa (tu)
convulse (ell/ella/vosté)
convulsem (nosaltres)
convulseu (vosaltres)
convulsen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar