concloure
1.
v. tr.
Acabar, donar fi.
Concloure la construcció d'una casa.
2.
a.
v. tr.
Determinar, establir, resoldre, d'una manera definitiva per una decisió, un acord, un pacte, un juí, com a conseqüència de les premisses posades.
Concloure un assumpte amb algú. El jutge va concloure que l'acusat era innocent. De tot el que s'ha parlat encara no podem concloure res.
b.
v. tr.
De les proposicions anteriors es conclou que tots els hòmens són mortals.
3.
v. intr.
[
p. ext.
]
Ser concloent.
Les seues pròpies paraules van concloure en contra seu.