centralisme
1.
m. POLÍT.
Forma d'estructuració politicoadministrativa de l'Estat consistent en la concentració dels centres de decisió de poder en una àrea geogràfica reduïda.
2.
centralisme democràtic
POLÍT.
Principi que inspira l'organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impedix la formació de fraccions o de tendències internes.