centener
1.
a.
m. MIL.
A partir de l'època carolíngia, oficial del comte amb poders militars, administratius i judiciaris sobre una centena.
b.
m. MIL.
Cap de les companyies de cent hòmens o centenars de les milícies catalanes anteriors a la Nova Planta.
2.
m. TÈXTIL
Fil resistent utilitzat en l'aspiatge per a conservar l'encreuament del fil en les madeixes, lligar-hi els dos caps i facilitar-ne el debanament posterior evitant que s'embulle.
3.
no tindre cap ni centener
Ser, una cosa, absurda, inexplicable, no tindre solta.