caragolar | Diccionari Valencià. Valencià

caragolar (Diccionari)

caragolar

1. v. tr. Disposar en forma de canó o rotlle (un paper, una tela, etc.) envoltant una tija cilíndrica o com si l'envoltara. Caragolar un cartell. Caragolar un cigarret.

2. a. v. tr. Retòrcer (un objecte flexible) sobre ell mateix en espiral. Caragolar la roba per escórrer-la.

b. v. pron. Caragolar-se els cabells.

c. v. pron. Caragolar-se de riure. Caragolar-se de mal de panxa.

3. v. tr. Ficar (un caragol) dins d'un forat prement-lo alhora que se li imprimix un moviment de rotació al voltant de l'eix.

4. caragolar renecs Renegar recalcant bé les paraules o l'expressió.

caragolar (Traducció Valencià-Castellà)

caragolar v. tr. 1. atornillar,,.

2. caragolar renecs

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb caragolar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS

Infinitiu

caragolar

Participi

caragolat
caragolada
caragolats
caragolades

Gerundi

caragolant

INDICATIU

Present

(jo) caragole
(tu) caragoles
(ell/ella/vosté) caragola
(nosaltres) caragolem
(vosaltres) caragoleu
(ells/elles/vostés) caragolen

Perfet

(jo) he caragolat
(tu) has caragolat
(ell/ella/vosté) ha caragolat
(nosaltres) hem caragolat
(vosaltres) heu caragolat
(ells/elles/vostés) han caragolat

Passat simple

(jo) caragolí
(tu) caragolares
(ell/ella/vosté) caragolà
(nosaltres) caragolàrem
(vosaltres) caragolàreu
(ells/elles/vostés) caragolaren

Passat perifràstic

(jo) vaig caragolar
(tu) vas (o vares) caragolar
(ell/ella/vosté) va caragolar
(nosaltres) vam (o vàrem) caragolar
(vosaltres) vau (o vàreu) caragolar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) caragolar

Imperfet

(jo) caragolava
(tu) caragolaves
(ell/ella/vosté) caragolava
(nosaltres) caragolàvem
(vosaltres) caragolàveu
(ells/elles/vostés) caragolaven

Plusquamperfet

(jo) havia caragolat
(tu) havies caragolat
(ell/ella/vosté) havia caragolat
(nosaltres) havíem caragolat
(vosaltres) havíeu caragolat
(ells/elles/vostés) havien caragolat

Passat anterior

(jo) haguí caragolat
(tu) hagueres caragolat
(ell/ella/vosté) hagué caragolat
(nosaltres) haguérem caragolat
(vosaltres) haguéreu caragolat
(ells/elles/vostés) hagueren caragolat

Futur

(jo) caragolaré
(tu) caragolaràs
(ell/ella/vosté) caragolarà
(nosaltres) caragolarem
(vosaltres) caragolareu
(ells/elles/vostés) caragolaran

Futur perfet

(jo) hauré caragolat
(tu) hauràs caragolat
(ell/ella/vosté) haurà caragolat
(nosaltres) haurem caragolat
(vosaltres) haureu caragolat
(ells/elles/vostés) hauran caragolat

Condicional

(jo) caragolaria
(tu) caragolaries
(ell/ella/vosté) caragolaria
(nosaltres) caragolaríem
(vosaltres) caragolaríeu
(ells/elles/vostés) caragolarien

Condicional perfet

(jo) hauria caragolat
(tu) hauries caragolat
(ell/ella/vosté) hauria caragolat
(nosaltres) hauríem caragolat
(vosaltres) hauríeu caragolat
(ells/elles/vostés) haurien caragolat

SUBJUNTIU

Present

(jo) caragole
(tu) caragoles
(ell/ella/vosté) caragole
(nosaltres) caragolem
(vosaltres) caragoleu
(ells/elles/vostés) caragolen

Perfet

(jo) haja caragolat
(tu) hages caragolat
(ell/ella/vosté) haja caragolat
(nosaltres) hàgem caragolat
(vosaltres) hàgeu caragolat
(ells/elles/vostés) hagen caragolat

Imperfet

(jo) caragolara
(tu) caragolares
(ell/ella/vosté) caragolara
(nosaltres) caragolàrem
(vosaltres) caragolàreu
(ells/elles/vostés) caragolaren

Plusquamperfet

(jo) haguera caragolat
(tu) hagueres caragolat
(ell/ella/vosté) haguera caragolat
(nosaltres) haguérem caragolat
(vosaltres) haguéreu caragolat
(ells/elles/vostés) hagueren caragolat