callar
1.
a.
v. intr.
No parlar, no dir res, guardar silenci.
Callava per a no discutir. Sempre calla quan toca parlar.
b.
v. intr.
Parar de cantar o de refilar les aus, de cridar o de raucar les granotes, etc.
Les granotes callaren quan van vore el xiquet.
c.
v. intr.
[
fig.
]
Callar el vent, la mar. Callar la premsa.
d.
callar i fer la seua
Obrar calladament, vencent els obstacles i seguint la pròpia voluntat.
e.
fer callar
(algú)
Reduir-lo al silenci.
f.
fer callar
(algú)
En una discussió, deixar-lo sense arguments, convéncer-lo.
2.
a.
v. tr.
Guardar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir (alguna cosa).
No va poder callar la seua opinió.
b.
callar-se la boca
Guardar silenci.