caire
1.
a.
m.
Aresta de l'angle ixent que formen dos cares contigües d'un cos polièdric.
Un caire pronunciat.
b.
m. AERON.
Element estructural que constituïx la part anterior o posterior de l'ala d'un avió.
c.
m. AERON.
En un perfil aerodinàmic, punt de tangència del perfil amb una recta vertical del seu pla, orientat segons els eixos de referència de l'aeronau.
d.
fer caires
(a un objecte redó)
Fer-lo poliedre.
e.
matar un caire
Fer-lo desaparéixer, per exemple, arredonint l'objecte en la proximitat de l'aresta.
2.
m.
[
fig.
]
Aspecte.
La conversació va prendre un caire perillós.
3.
al caire de l'abisme
Al punt en què és imminent la caiguda en el mal, en alguna cosa abominable.