botzina
1.
a.
f.
Instrument de vent consistituït per una banya, un tub corbat, etc., que produïx un so paregut al de la trompa, i que sol utilitzar-se per a fer senyals.
Transmeteren l'alarma utilitzant una botzina. Les botzines dels automòbils antics.
b.
f.
Tub en forma de con que, acostat a la boca, permet projectar la veu en una determinada direcció i que esta arribe més lluny del que ho faria sense el dit aparell.
2.
f. AUT.
Avisador acústic basat en la transformació d'energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seua amplificació en un tub de forma cònica que servix d'acoblament entre una placa vibrant d'entrada i l'aire exterior d'eixida.
3.
f. ELECTROAC.
Tub de secció variable, amb superfícies terminals d'àrees diferents, destinat a acoblar correctament una membrana vibrant de superfície xicoteta a l'aire ambient.
4.
f. ZOOL.
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis
(Triton nodiferus),
molt gran, de conquilla cònica, de colors clars, amb espires regulars.