blindatge
1.
m.
Operació de blindar.
2.
m. ARM./MAR.
Capa de material especialment resistent, com acer, formigó, etc., amb què es revestix un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
3.
m. ELECTROT.
Coberta metàl·lica utilitzada per a evitar que en els enrotllaments d'una màquina elèctrica el camp exterior puga induir corrents paràsits; acostumen a ser embolcalls fets amb una bona grossària de material de poca resistència elèctrica com el coure o l'alumini.
4.
m. TECNOL.
Revestiment que embolca totalment o parcialment una màquina, un aparell, un vehicle, un recinte o una cosa i impedix que determinades substàncies (pols, gasos tòxics, líquids corrosius) o certs efectes físics (penetració, xoc, calor, radiacions, camps elèctrics, etc.) puguen traspassar-lo i afectar de manera indesitjada l'exterior o l'interior, segons els casos.