bergantí
1.
m. AGR.
Fusta proveïda de pues a un costat i a l'altre fixada transversalment al cap d'un mànec que servix per a separar la palla del gra assolat a l'era.
2.
a.
m. MAR.
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, a més del bauprés.
b.
bergantí corbeta
[
ant.
]
MAR.
Bricbarca.
c.
bergantí goleta
MAR.
Vaixell de vela, de buc de formes més fines que el bergantí, que arborava, a més del bauprés, dos o més pals, dels quals el trinquet, com el del bergantí, era de tres peces, encreuat i amb cofa, i l'altre o els altres de dos peces, sense encreuar i amb una botavara i un pic, com els de la goleta, en cadascun dels quals s'hissaven una aurica i una escandalosa.
d.
bergantí pollacra
MAR.
Nau de dos arbres encreuats, de tres peces el de davant i de dos el de darrere.
e.
bergantí redó
[
ant.
]
MAR.
Bergantí que portava en el pal major, a proa de l'aurica, una vela major redona.