barba
1
1.
a.
f.
En l'home adult, pèl que creix en la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior.
Barba clara, espessa, hirsuta, llarga, serrada.
b.
m.
[
obs.
]
TEATRE
Actor que fa els papers de vell.
c.
a les barbes
Davant mateix d'un.
d.
barba a barba
Cara a cara.
e.
fer
(a algú)
la barba en eixut
Emparar-se d'allò que un altre pretén.
f.
fer eixir barba
Tardar, impacientar.
g.
fer la barba
Tallar-la o afaitar-la.
h.
fer-se la barba d'or
Fer grans guanys.
i.
per barba
Per cap, per persona.
Eixim a dos euros per barba.
j.
tindre un pam
(o
tres pams
)
de
barba
(una notícia)
Ser vella.
2.
f.
Mentó, barbó, extremitat inferior de la cara davall del llavi inferior.
Té un clot a la barba. Té la barba eixida.
3.
f. pl.
Algues que pengen del buc de l'embarcació.
4.
f. pl. BOT.
Arrels primes d'una planta.
5.
f. GRÀF.
En calcografia, cresta de metall característica dels gravats a punta seca i a talla dolça o burí.
6.
f. MAR.
En les embarcacions d'aparell llatí, xicotet cap amb què es lliga el car a la roda de proa.
7.
f. ZOOL.
Cada un dels filaments paral·lels entre ells i disposats en un mateix pla a banda i banda del raquis de les plomes de les aus.
8.
f. PAPER.
Vora irregular del full de paper fabricat a mà, produïda pel sobrant de pasta que s'introduïx entre la forma i el marc de la forma.
9.
a.
f. PINT.
Xicoteta quantitat d'una capa de color o de tinta pictòrica que sobreïx del límit lineal prefixat.
b.
f. PINT.
Acumulació de recobriments pictòrics (capes de pintura, de pa d'or, etc.) formada al voltant de la motlura o dins de la junta que queda entre la motlura i la superfície d'un retaule si el marc forma conjunt amb la taula.
10.
f. SURO
Floridura que apareix en la superfície del suro uns quants dies després d'haver-lo bullit.
11.
f. TECNOL.
Rebava que presenta la vora d'una peça fosa o encunyada.
12.
a.
f. TÈXTIL
En les màquines de filatura, en l'ordidor, etc., defecte consistent en la ruptura d'un cap de metxa o de fil o d'uns quants.
b.
f. TÈXTIL
Defecte d'estampació consistent en un desbordament del color a causa de no estar prou ben ajustat el rasquet de la màquina d'estampar.
c.
f. TÈXTIL
En la filatura del lli, el cànem o el jute, mudada.
d.
f. pl. TÈXTIL
Rebuig produït en la preparació i filatura de l'estam.
13.
a.
f. ZOOL.
Pèl o apèndix carnós que tenen alguns animals, el conjunt dels quals és comparable a la barba de l'home per la posició.
La barba d'un cabró, d'un peix.
b.
f. ZOOL.
Carn del llom del corder de vora la cuixa.
c.
f. ZOOL.
Cada una de les làmines còrnies que els cetacis misticets (balenes i rorquals) tenen implantades transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retindre el plàncton de què s'alimenten.