astorar (Diccionari)

astorar
1. v. tr. Produir espant (a algú), aterrir-lo.
2. v. pron. Sentir espant. Quan va ocórrer l'accident em vaig astorar.
3. v. pron. Posar-se en guàrdia davant d'una amenaça, d'un perill, etc.

astorar (Traducció Valencià-Castellà)

astorar v. tr. abobar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb astorar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
astorar






Participi
astorat
astorada
astorats
astorades



Gerundi
astorant






INDICATIU
Present
(jo) astore
(tu) astores
(ell/ella/vosté) astora
(nosaltres) astorem
(vosaltres) astoreu
(ells/elles/vostés) astoren

Perfet
(jo) he astorat
(tu) has astorat
(ell/ella/vosté) ha astorat
(nosaltres) hem astorat
(vosaltres) heu astorat
(ells/elles/vostés) han astorat

Passat simple
(jo) astorí
(tu) astorares
(ell/ella/vosté) astorà
(nosaltres) astoràrem
(vosaltres) astoràreu
(ells/elles/vostés) astoraren

Passat perifràstic
(jo) vaig astorar
(tu) vas (o vares) astorar
(ell/ella/vosté) va astorar
(nosaltres) vam (o vàrem) astorar
(vosaltres) vau (o vàreu) astorar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) astorar

Imperfet
(jo) astorava
(tu) astoraves
(ell/ella/vosté) astorava
(nosaltres) astoràvem
(vosaltres) astoràveu
(ells/elles/vostés) astoraven

Plusquamperfet
(jo) havia astorat
(tu) havies astorat
(ell/ella/vosté) havia astorat
(nosaltres) havíem astorat
(vosaltres) havíeu astorat
(ells/elles/vostés) havien astorat

Passat anterior
(jo) haguí astorat
(tu) hagueres astorat
(ell/ella/vosté) hagué astorat
(nosaltres) haguérem astorat
(vosaltres) haguéreu astorat
(ells/elles/vostés) hagueren astorat

Futur
(jo) astoraré
(tu) astoraràs
(ell/ella/vosté) astorarà
(nosaltres) astorarem
(vosaltres) astorareu
(ells/elles/vostés) astoraran

Futur perfet
(jo) hauré astorat
(tu) hauràs astorat
(ell/ella/vosté) haurà astorat
(nosaltres) haurem astorat
(vosaltres) haureu astorat
(ells/elles/vostés) hauran astorat

Condicional
(jo) astoraria
(tu) astoraries
(ell/ella/vosté) astoraria
(nosaltres) astoraríem
(vosaltres) astoraríeu
(ells/elles/vostés) astorarien

Condicional perfet
(jo) hauria astorat
(tu) hauries astorat
(ell/ella/vosté) hauria astorat
(nosaltres) hauríem astorat
(vosaltres) hauríeu astorat
(ells/elles/vostés) haurien astorat

SUBJUNTIU
Present
(jo) astore
(tu) astores
(ell/ella/vosté) astore
(nosaltres) astorem
(vosaltres) astoreu
(ells/elles/vostés) astoren

Perfet
(jo) haja astorat
(tu) hages astorat
(ell/ella/vosté) haja astorat
(nosaltres) hàgem astorat
(vosaltres) hàgeu astorat
(ells/elles/vostés) hagen astorat

Imperfet
(jo) astorara
(tu) astorares
(ell/ella/vosté) astorara
(nosaltres) astoràrem
(vosaltres) astoràreu
(ells/elles/vostés) astoraren

Plusquamperfet
(jo) haguera astorat
(tu) hagueres astorat
(ell/ella/vosté) haguera astorat
(nosaltres) haguérem astorat
(vosaltres) haguéreu astorat
(ells/elles/vostés) hagueren astorat

IMPERATIU
Present

astora (tu)
astore (ell/ella/vosté)
astorem (nosaltres)
astoreu (vosaltres)
astoren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar