assenyalar (Diccionari)

assenyalar
1. a. v. tr. Mostrar o indicar amb el dit o fent qualsevol altre senyal (algú o alguna cosa). Assenyalar amb una creu la resposta correcta.
b. v. tr. Dir, afirmar, declarar. El ministre va assenyalar que este any el dèficit públic baixarà.
2. v. tr. Ser senyal o indici (d'alguna cosa). La posta de sol assenyala la nit.
3. v. tr. abs. Començar a unflar-se en un arbre els borrons per brotar.
4. v. tr. Fixar (una data). Assenyalar el dia de la tornada.
5. v. pron. Distingir-se, fer-se remarcar.

assenyalar (Traducció Valencià-Castellà)

assenyalar v. tr. señalar, apuntar, anunciar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb assenyalar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
assenyalar






Participi
assenyalat
assenyalada
assenyalats
assenyalades



Gerundi
assenyalant






INDICATIU
Present
(jo) assenyale
(tu) assenyales
(ell/ella/vosté) assenyala
(nosaltres) assenyalem
(vosaltres) assenyaleu
(ells/elles/vostés) assenyalen

Perfet
(jo) he assenyalat
(tu) has assenyalat
(ell/ella/vosté) ha assenyalat
(nosaltres) hem assenyalat
(vosaltres) heu assenyalat
(ells/elles/vostés) han assenyalat

Passat simple
(jo) assenyalí
(tu) assenyalares
(ell/ella/vosté) assenyalà
(nosaltres) assenyalàrem
(vosaltres) assenyalàreu
(ells/elles/vostés) assenyalaren

Passat perifràstic
(jo) vaig assenyalar
(tu) vas (o vares) assenyalar
(ell/ella/vosté) va assenyalar
(nosaltres) vam (o vàrem) assenyalar
(vosaltres) vau (o vàreu) assenyalar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) assenyalar

Imperfet
(jo) assenyalava
(tu) assenyalaves
(ell/ella/vosté) assenyalava
(nosaltres) assenyalàvem
(vosaltres) assenyalàveu
(ells/elles/vostés) assenyalaven

Plusquamperfet
(jo) havia assenyalat
(tu) havies assenyalat
(ell/ella/vosté) havia assenyalat
(nosaltres) havíem assenyalat
(vosaltres) havíeu assenyalat
(ells/elles/vostés) havien assenyalat

Passat anterior
(jo) haguí assenyalat
(tu) hagueres assenyalat
(ell/ella/vosté) hagué assenyalat
(nosaltres) haguérem assenyalat
(vosaltres) haguéreu assenyalat
(ells/elles/vostés) hagueren assenyalat

Futur
(jo) assenyalaré
(tu) assenyalaràs
(ell/ella/vosté) assenyalarà
(nosaltres) assenyalarem
(vosaltres) assenyalareu
(ells/elles/vostés) assenyalaran

Futur perfet
(jo) hauré assenyalat
(tu) hauràs assenyalat
(ell/ella/vosté) haurà assenyalat
(nosaltres) haurem assenyalat
(vosaltres) haureu assenyalat
(ells/elles/vostés) hauran assenyalat

Condicional
(jo) assenyalaria
(tu) assenyalaries
(ell/ella/vosté) assenyalaria
(nosaltres) assenyalaríem
(vosaltres) assenyalaríeu
(ells/elles/vostés) assenyalarien

Condicional perfet
(jo) hauria assenyalat
(tu) hauries assenyalat
(ell/ella/vosté) hauria assenyalat
(nosaltres) hauríem assenyalat
(vosaltres) hauríeu assenyalat
(ells/elles/vostés) haurien assenyalat

SUBJUNTIU
Present
(jo) assenyale
(tu) assenyales
(ell/ella/vosté) assenyale
(nosaltres) assenyalem
(vosaltres) assenyaleu
(ells/elles/vostés) assenyalen

Perfet
(jo) haja assenyalat
(tu) hages assenyalat
(ell/ella/vosté) haja assenyalat
(nosaltres) hàgem assenyalat
(vosaltres) hàgeu assenyalat
(ells/elles/vostés) hagen assenyalat

Imperfet
(jo) assenyalara
(tu) assenyalares
(ell/ella/vosté) assenyalara
(nosaltres) assenyalàrem
(vosaltres) assenyalàreu
(ells/elles/vostés) assenyalaren

Plusquamperfet
(jo) haguera assenyalat
(tu) hagueres assenyalat
(ell/ella/vosté) haguera assenyalat
(nosaltres) haguérem assenyalat
(vosaltres) haguéreu assenyalat
(ells/elles/vostés) hagueren assenyalat

IMPERATIU
Present

assenyala (tu)
assenyale (ell/ella/vosté)
assenyalem (nosaltres)
assenyaleu (vosaltres)
assenyalen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar