arruïnar (Diccionari)

arruïnar
1. v. tr. Convertir (un edifici, una construcció, etc.) en una ruïna. El pas del temps i la deixadesa dels propietaris van arruïnar el palau.
2. v. tr. [ fig. ] Causar la ruïna (d'alguna persona o d'alguna cosa). La mala gestió va arruïnar el negoci. El tabac li va arruïnar la salut.
3. v. pron. S'ha arruïnat per la seua afició a la beguda.

arruïnar (Traducció Valencià-Castellà)

arruïnar v. tr. arruinar.

arruinar (Traducció Castellà-Valencià)

arruinar v. tr. arruïnar, aterrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arruïnar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arruïnar






Participi
arruïnat
arruïnada
arruïnats
arruïnades



Gerundi
arruïnant






INDICATIU
Present
(jo) arruïne
(tu) arruïnes
(ell/ella/vosté) arruïna
(nosaltres) arruïnem
(vosaltres) arruïneu
(ells/elles/vostés) arruïnen

Perfet
(jo) he arruïnat
(tu) has arruïnat
(ell/ella/vosté) ha arruïnat
(nosaltres) hem arruïnat
(vosaltres) heu arruïnat
(ells/elles/vostés) han arruïnat

Passat simple
(jo) arruïní
(tu) arruïnares
(ell/ella/vosté) arruïnà
(nosaltres) arruïnàrem
(vosaltres) arruïnàreu
(ells/elles/vostés) arruïnaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arruïnar
(tu) vas (o vares) arruïnar
(ell/ella/vosté) va arruïnar
(nosaltres) vam (o vàrem) arruïnar
(vosaltres) vau (o vàreu) arruïnar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arruïnar

Imperfet
(jo) arruïnava
(tu) arruïnaves
(ell/ella/vosté) arruïnava
(nosaltres) arruïnàvem
(vosaltres) arruïnàveu
(ells/elles/vostés) arruïnaven

Plusquamperfet
(jo) havia arruïnat
(tu) havies arruïnat
(ell/ella/vosté) havia arruïnat
(nosaltres) havíem arruïnat
(vosaltres) havíeu arruïnat
(ells/elles/vostés) havien arruïnat

Passat anterior
(jo) haguí arruïnat
(tu) hagueres arruïnat
(ell/ella/vosté) hagué arruïnat
(nosaltres) haguérem arruïnat
(vosaltres) haguéreu arruïnat
(ells/elles/vostés) hagueren arruïnat

Futur
(jo) arruïnaré
(tu) arruïnaràs
(ell/ella/vosté) arruïnarà
(nosaltres) arruïnarem
(vosaltres) arruïnareu
(ells/elles/vostés) arruïnaran

Futur perfet
(jo) hauré arruïnat
(tu) hauràs arruïnat
(ell/ella/vosté) haurà arruïnat
(nosaltres) haurem arruïnat
(vosaltres) haureu arruïnat
(ells/elles/vostés) hauran arruïnat

Condicional
(jo) arruïnaria
(tu) arruïnaries
(ell/ella/vosté) arruïnaria
(nosaltres) arruïnaríem
(vosaltres) arruïnaríeu
(ells/elles/vostés) arruïnarien

Condicional perfet
(jo) hauria arruïnat
(tu) hauries arruïnat
(ell/ella/vosté) hauria arruïnat
(nosaltres) hauríem arruïnat
(vosaltres) hauríeu arruïnat
(ells/elles/vostés) haurien arruïnat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arruïne
(tu) arruïnes
(ell/ella/vosté) arruïne
(nosaltres) arruïnem
(vosaltres) arruïneu
(ells/elles/vostés) arruïnen

Perfet
(jo) haja arruïnat
(tu) hages arruïnat
(ell/ella/vosté) haja arruïnat
(nosaltres) hàgem arruïnat
(vosaltres) hàgeu arruïnat
(ells/elles/vostés) hagen arruïnat

Imperfet
(jo) arruïnara
(tu) arruïnares
(ell/ella/vosté) arruïnara
(nosaltres) arruïnàrem
(vosaltres) arruïnàreu
(ells/elles/vostés) arruïnaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arruïnat
(tu) hagueres arruïnat
(ell/ella/vosté) haguera arruïnat
(nosaltres) haguérem arruïnat
(vosaltres) haguéreu arruïnat
(ells/elles/vostés) hagueren arruïnat

IMPERATIU
Present

arruïna (tu)
arruïne (ell/ella/vosté)
arruïnem (nosaltres)
arruïneu (vosaltres)
arruïnen (ells/elles/vostés)

arruinar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
arruinar






Participio
arruinado
arruinada
arruinados
arruinadas



Gerundio
arruinando






INDICATIVO
Presente
(yo) arruino
(tu) arruinas
(el/ella/Ud.) arruina
(nosotros) arruinamos
(vosotros) arruináis
(ellos/ellas/Uds.) arruinan

Pretérito perfecto simple
(yo) arruiné
(tu) arruinaste
(el/ella/Ud.) arruinó
(nosotros) arruinamos
(vosotros) arruinasteis
(ellos/ellas/Uds.) arruinaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he arruinado
(tu) has arruinado
(el/ella/Ud.) ha arruinado
(nosotros) hemos arruinado
(vosotros) habéis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) han arruinado

Pretérito imperfecto
(yo) arruinaba
(tu) arruinabas
(el/ella/Ud.) arruinaba
(nosotros) arruinábamos
(vosotros) arruinabais
(ellos/ellas/Uds.) arruinaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había arruinado
(tu) habías arruinado
(el/ella/Ud.) había arruinado
(nosotros) habíamos arruinado
(vosotros) habíais arruinado
(ellos/ellas/Uds.) habían arruinado

Pretérito anterior
(yo) hube arruinado
(tu) hubiste arruinado
(el/ella/Ud.) hubo arruinado
(nosotros) hubimos arruinado
(vosotros) hubisteis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron arruinado

Futuro simple
(yo) arruinaré
(tu) arruinarás
(el/ella/Ud.) arruinará
(nosotros) arruinaremos
(vosotros) arruinaréis
(ellos/ellas/Uds.) arruinarán

Futuro compuesto
(yo) habré arruinado
(tu) habrás arruinado
(el/ella/Ud.) habrá arruinado
(nosotros) habremos arruinado
(vosotros) habréis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) habrán arruinado

Condicional simple
(yo) arruinaría
(tu) arruinarías
(el/ella/Ud.) arruinaría
(nosotros) arruinaríamos
(vosotros) arruinaríais
(ellos/ellas/Uds.) arruinarían

Condicional compuesto
(yo) habría arruinado
(tu) habrías arruinado
(el/ella/Ud.) habría arruinado
(nosotros) habríamos arruinado
(vosotros) habríais arruinado
(ellos/ellas/Uds.) habrían arruinado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) arruine
(tu) arruines
(el/ella/Ud.) arruine
(nosotros) arruinemos
(vosotros) arruinéis
(ellos/ellas/Uds.) arruinen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya arruinado
(tu) hayas arruinado
(el/ella/Ud.) haya arruinado
(nosotros) hayamos arruinado
(vosotros) hayáis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) hayan arruinado

Pretérito imperfecto I
(yo) arruinara
(tu) arruinaras
(el/ella/Ud.) arruinara
(nosotros) arruináramos
(vosotros) arruinarais
(ellos/ellas/Uds.) arruinaran

Pretérito imperfecto II
(yo) arruinase
(tu) arruinases
(el/ella/Ud.) arruinase
(nosotros) arruinásemos
(vosotros) arruinaseis
(ellos/ellas/Uds.) arruinasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera arruinado
(tu) hubieras arruinado
(el/ella/Ud.) hubiera arruinado
(nosotros) hubiéramos arruinado
(vosotros) hubierais arruinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran arruinado

Futuro simple
(yo) arruinare
(tu) arruinares
(el/ella/Ud.) arruinare
(nosotros) arruináremos
(vosotros) arruinareis
(ellos/ellas/Uds.) arruinaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere arruinado
(tu) hubieres arruinado
(el/ella/Ud.) hubiere arruinado
(nosotros) hubiéremos arruinado
(vosotros) hubiereis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren arruinado

IMPERATIVO
Presente


arruine (el/ella/Ud.)
arruinemos (nosotros)
arruinad (vosotros)
arruinen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar