arraulir (Diccionari)

arraulir
1. v. tr. Ajupir, abatre. El va arraulir d'un colp.
2. v. pron. Arrupir-se, arronsar-se. Arraulir-se de fred.

arraulir (Traducció Valencià-Castellà)

arraulir v. tr..

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arraulir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arraulir






Participi
arraulit
arraulida
arraulits
arraulides



Gerundi
arraulint






INDICATIU
Present
(jo) arraulisc
(tu) arrauleixes (o arraulixes)
(ell/ella/vosté) arrauleix (o arraulix)
(nosaltres) arraulim
(vosaltres) arrauliu
(ells/elles/vostés) arrauleixen (o arraulixen)

Perfet
(jo) he arraulit
(tu) has arraulit
(ell/ella/vosté) ha arraulit
(nosaltres) hem arraulit
(vosaltres) heu arraulit
(ells/elles/vostés) han arraulit

Passat simple
(jo) arraulí
(tu) arraulires
(ell/ella/vosté) arraulí
(nosaltres) arraulírem
(vosaltres) arraulíreu
(ells/elles/vostés) arrauliren

Passat perifràstic
(jo) vaig arraulir
(tu) vas (o vares) arraulir
(ell/ella/vosté) va arraulir
(nosaltres) vam (o vàrem) arraulir
(vosaltres) vau (o vàreu) arraulir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arraulir

Imperfet
(jo) arraulia
(tu) arraulies
(ell/ella/vosté) arraulia
(nosaltres) arraulíem
(vosaltres) arraulíeu
(ells/elles/vostés) arraulien

Plusquamperfet
(jo) havia arraulit
(tu) havies arraulit
(ell/ella/vosté) havia arraulit
(nosaltres) havíem arraulit
(vosaltres) havíeu arraulit
(ells/elles/vostés) havien arraulit

Passat anterior
(jo) haguí arraulit
(tu) hagueres arraulit
(ell/ella/vosté) hagué arraulit
(nosaltres) haguérem arraulit
(vosaltres) haguéreu arraulit
(ells/elles/vostés) hagueren arraulit

Futur
(jo) arrauliré
(tu) arrauliràs
(ell/ella/vosté) arraulirà
(nosaltres) arraulirem
(vosaltres) arraulireu
(ells/elles/vostés) arrauliran

Futur perfet
(jo) hauré arraulit
(tu) hauràs arraulit
(ell/ella/vosté) haurà arraulit
(nosaltres) haurem arraulit
(vosaltres) haureu arraulit
(ells/elles/vostés) hauran arraulit

Condicional
(jo) arrauliria
(tu) arrauliries
(ell/ella/vosté) arrauliria
(nosaltres) arrauliríem
(vosaltres) arrauliríeu
(ells/elles/vostés) arraulirien

Condicional perfet
(jo) hauria arraulit
(tu) hauries arraulit
(ell/ella/vosté) hauria arraulit
(nosaltres) hauríem arraulit
(vosaltres) hauríeu arraulit
(ells/elles/vostés) haurien arraulit

SUBJUNTIU
Present
(jo) arraulisca
(tu) arraulisques
(ell/ella/vosté) arraulisca
(nosaltres) arraulim
(vosaltres) arrauliu
(ells/elles/vostés) arraulisquen

Perfet
(jo) haja arraulit
(tu) hages arraulit
(ell/ella/vosté) haja arraulit
(nosaltres) hàgem arraulit
(vosaltres) hàgeu arraulit
(ells/elles/vostés) hagen arraulit

Imperfet
(jo) arraulira
(tu) arraulires
(ell/ella/vosté) arraulira
(nosaltres) arraulírem
(vosaltres) arraulíreu
(ells/elles/vostés) arrauliren

Plusquamperfet
(jo) haguera arraulit
(tu) hagueres arraulit
(ell/ella/vosté) haguera arraulit
(nosaltres) haguérem arraulit
(vosaltres) haguéreu arraulit
(ells/elles/vostés) hagueren arraulit

IMPERATIU
Present

arrauleix (o arraulix) (tu)
arraulisca (ell/ella/vosté)
arraulim (nosaltres)
arrauliu (vosaltres)
arraulisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar