apregonar (Diccionari)

apregonar
v. tr. Aprofundir.

apregonar (Traducció Valencià-Castellà)

apregonar 1. v. tr. [ fer més profund ] ahondar.
2. v. tr. [ penetrar ] ahondar, profundizar.
3. v. pron. [ endinsar-se ] adentrarse.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb apregonar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
apregonar






Participi
apregonat
apregonada
apregonats
apregonades



Gerundi
apregonant






INDICATIU
Present
(jo) apregone
(tu) apregones
(ell/ella/vosté) apregona
(nosaltres) apregonem
(vosaltres) apregoneu
(ells/elles/vostés) apregonen

Perfet
(jo) he apregonat
(tu) has apregonat
(ell/ella/vosté) ha apregonat
(nosaltres) hem apregonat
(vosaltres) heu apregonat
(ells/elles/vostés) han apregonat

Passat simple
(jo) apregoní
(tu) apregonares
(ell/ella/vosté) apregonà
(nosaltres) apregonàrem
(vosaltres) apregonàreu
(ells/elles/vostés) apregonaren

Passat perifràstic
(jo) vaig apregonar
(tu) vas (o vares) apregonar
(ell/ella/vosté) va apregonar
(nosaltres) vam (o vàrem) apregonar
(vosaltres) vau (o vàreu) apregonar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) apregonar

Imperfet
(jo) apregonava
(tu) apregonaves
(ell/ella/vosté) apregonava
(nosaltres) apregonàvem
(vosaltres) apregonàveu
(ells/elles/vostés) apregonaven

Plusquamperfet
(jo) havia apregonat
(tu) havies apregonat
(ell/ella/vosté) havia apregonat
(nosaltres) havíem apregonat
(vosaltres) havíeu apregonat
(ells/elles/vostés) havien apregonat

Passat anterior
(jo) haguí apregonat
(tu) hagueres apregonat
(ell/ella/vosté) hagué apregonat
(nosaltres) haguérem apregonat
(vosaltres) haguéreu apregonat
(ells/elles/vostés) hagueren apregonat

Futur
(jo) apregonaré
(tu) apregonaràs
(ell/ella/vosté) apregonarà
(nosaltres) apregonarem
(vosaltres) apregonareu
(ells/elles/vostés) apregonaran

Futur perfet
(jo) hauré apregonat
(tu) hauràs apregonat
(ell/ella/vosté) haurà apregonat
(nosaltres) haurem apregonat
(vosaltres) haureu apregonat
(ells/elles/vostés) hauran apregonat

Condicional
(jo) apregonaria
(tu) apregonaries
(ell/ella/vosté) apregonaria
(nosaltres) apregonaríem
(vosaltres) apregonaríeu
(ells/elles/vostés) apregonarien

Condicional perfet
(jo) hauria apregonat
(tu) hauries apregonat
(ell/ella/vosté) hauria apregonat
(nosaltres) hauríem apregonat
(vosaltres) hauríeu apregonat
(ells/elles/vostés) haurien apregonat

SUBJUNTIU
Present
(jo) apregone
(tu) apregones
(ell/ella/vosté) apregone
(nosaltres) apregonem
(vosaltres) apregoneu
(ells/elles/vostés) apregonen

Perfet
(jo) haja apregonat
(tu) hages apregonat
(ell/ella/vosté) haja apregonat
(nosaltres) hàgem apregonat
(vosaltres) hàgeu apregonat
(ells/elles/vostés) hagen apregonat

Imperfet
(jo) apregonara
(tu) apregonares
(ell/ella/vosté) apregonara
(nosaltres) apregonàrem
(vosaltres) apregonàreu
(ells/elles/vostés) apregonaren

Plusquamperfet
(jo) haguera apregonat
(tu) hagueres apregonat
(ell/ella/vosté) haguera apregonat
(nosaltres) haguérem apregonat
(vosaltres) haguéreu apregonat
(ells/elles/vostés) hagueren apregonat

IMPERATIU
Present

apregona (tu)
apregone (ell/ella/vosté)
apregonem (nosaltres)
apregoneu (vosaltres)
apregonen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar