anell
1.
a.
m.
Peça de metall o d'una altra matèria resistent, en forma de cércol, que s'aplica a un objecte envoltant-lo o cenyint-lo.
b.
m.
[
esp.
]
Xicotet cércol d'or, plata, etc., llis o llavorat, adornat o no amb pedres precioses, esmalts, etc., que es porta al dit com a ornament.
Anell de casament. Anell de compromís.
c.
anell del Pescador
Anell usat pels papes per a autentificar personalment els breus pontificis.
d.
anell episcopal
REL.
Anell que usen els prelats com a insígnia de la seua dignitat.
2.
m.
Tira de paper amb què s'envolta un cigar.
3.
m.
Tap de suro foradat longitudinalment.
4.
a.
m. ANAT.
Òrgan, àrea o matèria de forma anular, com les obertures que presenten certs músculs o aponeurosis per a donar pas a vasos, nervis, etc.
b.
m. ANAT.
Cada un dels segments que componen el cos dels anèl·lids i l'esquelet extern dels artròpodes.
5.
m. BOT.
Collar membranós o fibrós que envolta el peu d'alguns bolets.
6.
m. QUÍM.
Cadena tancada d'àtoms.
7.
a.
m. ASTR.
Terme que s'aplica a les bandes lluminoses que envolten alguns planetes, especialment Saturn, constituïdes per una gran quantitat de partícules independents que hi giren a l'entorn com a satèl·lits.
b.
anell astronòmic
ASTR.
Astrolabi nàutic simplificat.
8.
a.
m. INFORM.
Topologia circular, generalment unidireccional, en què s'organitzen els diferents dispositius que constituïxen una xàrcia de telecomunicacions, que permet que cada node tinga dos branques connectades.
b.
anell de testimoni
INFORM.
Tècnica d'accés a una xàrcia d'àrea local de topologia física i lògica en anell que consistix a transferir un testimoni d'un node a un altre.
9.
a.
m. MAT.
Conjunt d'elements entre els quals es definixen dos regles de composició, una assimilable a l'addició i l'altra a la multiplicació.
b.
anell commutatiu
MAT.
Anell en què la multiplicació és commutativa.
c.
anell de Boole
MAT.
Anell commutatiu unitari en què tot element és idempotent.