al·lucinar (Diccionari)

al·lucinar
1. v. tr. PSIQ. Afectar amb al·lucinacions o percepcions imaginàries.
2. v. tr. [ fig. ] Captivar irresistiblement, enxisar.

al·lucinar (Traducció Valencià-Castellà)

al·lucinar v. tr. alucinar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb al·lucinar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
al·lucinar






Participi
al·lucinat
al·lucinada
al·lucinats
al·lucinades



Gerundi
al·lucinant






INDICATIU
Present
(jo) al·lucine
(tu) al·lucines
(ell/ella/vosté) al·lucina
(nosaltres) al·lucinem
(vosaltres) al·lucineu
(ells/elles/vostés) al·lucinen

Perfet
(jo) he al·lucinat
(tu) has al·lucinat
(ell/ella/vosté) ha al·lucinat
(nosaltres) hem al·lucinat
(vosaltres) heu al·lucinat
(ells/elles/vostés) han al·lucinat

Passat simple
(jo) al·luciní
(tu) al·lucinares
(ell/ella/vosté) al·lucinà
(nosaltres) al·lucinàrem
(vosaltres) al·lucinàreu
(ells/elles/vostés) al·lucinaren

Passat perifràstic
(jo) vaig al·lucinar
(tu) vas (o vares) al·lucinar
(ell/ella/vosté) va al·lucinar
(nosaltres) vam (o vàrem) al·lucinar
(vosaltres) vau (o vàreu) al·lucinar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) al·lucinar

Imperfet
(jo) al·lucinava
(tu) al·lucinaves
(ell/ella/vosté) al·lucinava
(nosaltres) al·lucinàvem
(vosaltres) al·lucinàveu
(ells/elles/vostés) al·lucinaven

Plusquamperfet
(jo) havia al·lucinat
(tu) havies al·lucinat
(ell/ella/vosté) havia al·lucinat
(nosaltres) havíem al·lucinat
(vosaltres) havíeu al·lucinat
(ells/elles/vostés) havien al·lucinat

Passat anterior
(jo) haguí al·lucinat
(tu) hagueres al·lucinat
(ell/ella/vosté) hagué al·lucinat
(nosaltres) haguérem al·lucinat
(vosaltres) haguéreu al·lucinat
(ells/elles/vostés) hagueren al·lucinat

Futur
(jo) al·lucinaré
(tu) al·lucinaràs
(ell/ella/vosté) al·lucinarà
(nosaltres) al·lucinarem
(vosaltres) al·lucinareu
(ells/elles/vostés) al·lucinaran

Futur perfet
(jo) hauré al·lucinat
(tu) hauràs al·lucinat
(ell/ella/vosté) haurà al·lucinat
(nosaltres) haurem al·lucinat
(vosaltres) haureu al·lucinat
(ells/elles/vostés) hauran al·lucinat

Condicional
(jo) al·lucinaria
(tu) al·lucinaries
(ell/ella/vosté) al·lucinaria
(nosaltres) al·lucinaríem
(vosaltres) al·lucinaríeu
(ells/elles/vostés) al·lucinarien

Condicional perfet
(jo) hauria al·lucinat
(tu) hauries al·lucinat
(ell/ella/vosté) hauria al·lucinat
(nosaltres) hauríem al·lucinat
(vosaltres) hauríeu al·lucinat
(ells/elles/vostés) haurien al·lucinat

SUBJUNTIU
Present
(jo) al·lucine
(tu) al·lucines
(ell/ella/vosté) al·lucine
(nosaltres) al·lucinem
(vosaltres) al·lucineu
(ells/elles/vostés) al·lucinen

Perfet
(jo) haja al·lucinat
(tu) hages al·lucinat
(ell/ella/vosté) haja al·lucinat
(nosaltres) hàgem al·lucinat
(vosaltres) hàgeu al·lucinat
(ells/elles/vostés) hagen al·lucinat

Imperfet
(jo) al·lucinara
(tu) al·lucinares
(ell/ella/vosté) al·lucinara
(nosaltres) al·lucinàrem
(vosaltres) al·lucinàreu
(ells/elles/vostés) al·lucinaren

Plusquamperfet
(jo) haguera al·lucinat
(tu) hagueres al·lucinat
(ell/ella/vosté) haguera al·lucinat
(nosaltres) haguérem al·lucinat
(vosaltres) haguéreu al·lucinat
(ells/elles/vostés) hagueren al·lucinat

IMPERATIU
Present

al·lucina (tu)
al·lucine (ell/ella/vosté)
al·lucinem (nosaltres)
al·lucineu (vosaltres)
al·lucinen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar