afartar (Diccionari)

afartar
v. tr. i pron. Fartar.

afartar (Traducció Valencià-Castellà)

afartar v. tr., empipar, llenar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb afartar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
afartar






Participi
afartat
afartada
afartats
afartades



Gerundi
afartant






INDICATIU
Present
(jo) afarte
(tu) afartes
(ell/ella/vosté) afarta
(nosaltres) afartem
(vosaltres) afarteu
(ells/elles/vostés) afarten

Perfet
(jo) he afartat
(tu) has afartat
(ell/ella/vosté) ha afartat
(nosaltres) hem afartat
(vosaltres) heu afartat
(ells/elles/vostés) han afartat

Passat simple
(jo) afartí
(tu) afartares
(ell/ella/vosté) afartà
(nosaltres) afartàrem
(vosaltres) afartàreu
(ells/elles/vostés) afartaren

Passat perifràstic
(jo) vaig afartar
(tu) vas (o vares) afartar
(ell/ella/vosté) va afartar
(nosaltres) vam (o vàrem) afartar
(vosaltres) vau (o vàreu) afartar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) afartar

Imperfet
(jo) afartava
(tu) afartaves
(ell/ella/vosté) afartava
(nosaltres) afartàvem
(vosaltres) afartàveu
(ells/elles/vostés) afartaven

Plusquamperfet
(jo) havia afartat
(tu) havies afartat
(ell/ella/vosté) havia afartat
(nosaltres) havíem afartat
(vosaltres) havíeu afartat
(ells/elles/vostés) havien afartat

Passat anterior
(jo) haguí afartat
(tu) hagueres afartat
(ell/ella/vosté) hagué afartat
(nosaltres) haguérem afartat
(vosaltres) haguéreu afartat
(ells/elles/vostés) hagueren afartat

Futur
(jo) afartaré
(tu) afartaràs
(ell/ella/vosté) afartarà
(nosaltres) afartarem
(vosaltres) afartareu
(ells/elles/vostés) afartaran

Futur perfet
(jo) hauré afartat
(tu) hauràs afartat
(ell/ella/vosté) haurà afartat
(nosaltres) haurem afartat
(vosaltres) haureu afartat
(ells/elles/vostés) hauran afartat

Condicional
(jo) afartaria
(tu) afartaries
(ell/ella/vosté) afartaria
(nosaltres) afartaríem
(vosaltres) afartaríeu
(ells/elles/vostés) afartarien

Condicional perfet
(jo) hauria afartat
(tu) hauries afartat
(ell/ella/vosté) hauria afartat
(nosaltres) hauríem afartat
(vosaltres) hauríeu afartat
(ells/elles/vostés) haurien afartat

SUBJUNTIU
Present
(jo) afarte
(tu) afartes
(ell/ella/vosté) afarte
(nosaltres) afartem
(vosaltres) afarteu
(ells/elles/vostés) afarten

Perfet
(jo) haja afartat
(tu) hages afartat
(ell/ella/vosté) haja afartat
(nosaltres) hàgem afartat
(vosaltres) hàgeu afartat
(ells/elles/vostés) hagen afartat

Imperfet
(jo) afartara
(tu) afartares
(ell/ella/vosté) afartara
(nosaltres) afartàrem
(vosaltres) afartàreu
(ells/elles/vostés) afartaren

Plusquamperfet
(jo) haguera afartat
(tu) hagueres afartat
(ell/ella/vosté) haguera afartat
(nosaltres) haguérem afartat
(vosaltres) haguéreu afartat
(ells/elles/vostés) hagueren afartat

IMPERATIU
Present

afarta (tu)
afarte (ell/ella/vosté)
afartem (nosaltres)
afarteu (vosaltres)
afarten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar