adular (Diccionari)

adular
v. tr. Afalagar (algú) servilment, amb la intenció de guanyar-se la seua voluntat.

adular (Traducció Valencià-Castellà)

adular v. tr. lisonjear, adular.

adular (Traducció Castellà-Valencià)

adular v. tr. adular.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb adular (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
adular






Participi
adulat
adulada
adulats
adulades



Gerundi
adulant






INDICATIU
Present
(jo) adule
(tu) adules
(ell/ella/vosté) adula
(nosaltres) adulem
(vosaltres) aduleu
(ells/elles/vostés) adulen

Perfet
(jo) he adulat
(tu) has adulat
(ell/ella/vosté) ha adulat
(nosaltres) hem adulat
(vosaltres) heu adulat
(ells/elles/vostés) han adulat

Passat simple
(jo) adulí
(tu) adulares
(ell/ella/vosté) adulà
(nosaltres) adulàrem
(vosaltres) adulàreu
(ells/elles/vostés) adularen

Passat perifràstic
(jo) vaig adular
(tu) vas (o vares) adular
(ell/ella/vosté) va adular
(nosaltres) vam (o vàrem) adular
(vosaltres) vau (o vàreu) adular
(ells/elles/vostés) van (o vàren) adular

Imperfet
(jo) adulava
(tu) adulaves
(ell/ella/vosté) adulava
(nosaltres) adulàvem
(vosaltres) adulàveu
(ells/elles/vostés) adulaven

Plusquamperfet
(jo) havia adulat
(tu) havies adulat
(ell/ella/vosté) havia adulat
(nosaltres) havíem adulat
(vosaltres) havíeu adulat
(ells/elles/vostés) havien adulat

Passat anterior
(jo) haguí adulat
(tu) hagueres adulat
(ell/ella/vosté) hagué adulat
(nosaltres) haguérem adulat
(vosaltres) haguéreu adulat
(ells/elles/vostés) hagueren adulat

Futur
(jo) adularé
(tu) adularàs
(ell/ella/vosté) adularà
(nosaltres) adularem
(vosaltres) adulareu
(ells/elles/vostés) adularan

Futur perfet
(jo) hauré adulat
(tu) hauràs adulat
(ell/ella/vosté) haurà adulat
(nosaltres) haurem adulat
(vosaltres) haureu adulat
(ells/elles/vostés) hauran adulat

Condicional
(jo) adularia
(tu) adularies
(ell/ella/vosté) adularia
(nosaltres) adularíem
(vosaltres) adularíeu
(ells/elles/vostés) adularien

Condicional perfet
(jo) hauria adulat
(tu) hauries adulat
(ell/ella/vosté) hauria adulat
(nosaltres) hauríem adulat
(vosaltres) hauríeu adulat
(ells/elles/vostés) haurien adulat

SUBJUNTIU
Present
(jo) adule
(tu) adules
(ell/ella/vosté) adule
(nosaltres) adulem
(vosaltres) aduleu
(ells/elles/vostés) adulen

Perfet
(jo) haja adulat
(tu) hages adulat
(ell/ella/vosté) haja adulat
(nosaltres) hàgem adulat
(vosaltres) hàgeu adulat
(ells/elles/vostés) hagen adulat

Imperfet
(jo) adulara
(tu) adulares
(ell/ella/vosté) adulara
(nosaltres) adulàrem
(vosaltres) adulàreu
(ells/elles/vostés) adularen

Plusquamperfet
(jo) haguera adulat
(tu) hagueres adulat
(ell/ella/vosté) haguera adulat
(nosaltres) haguérem adulat
(vosaltres) haguéreu adulat
(ells/elles/vostés) hagueren adulat

IMPERATIU
Present

adula (tu)
adule (ell/ella/vosté)
adulem (nosaltres)
aduleu (vosaltres)
adulen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb adular (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
adular






Participio
adulado
adulada
adulados
aduladas



Gerundio
adulando






INDICATIVO
Presente
(yo) adulo
(tu) adulas
(el/ella/Ud.) adula
(nosotros) adulamos
(vosotros) aduláis
(ellos/ellas/Uds.) adulan

Pretérito perfecto simple
(yo) adulé
(tu) adulaste
(el/ella/Ud.) aduló
(nosotros) adulamos
(vosotros) adulasteis
(ellos/ellas/Uds.) adularon

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he adulado
(tu) has adulado
(el/ella/Ud.) ha adulado
(nosotros) hemos adulado
(vosotros) habéis adulado
(ellos/ellas/Uds.) han adulado

Pretérito imperfecto
(yo) adulaba
(tu) adulabas
(el/ella/Ud.) adulaba
(nosotros) adulábamos
(vosotros) adulabais
(ellos/ellas/Uds.) adulaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había adulado
(tu) habías adulado
(el/ella/Ud.) había adulado
(nosotros) habíamos adulado
(vosotros) habíais adulado
(ellos/ellas/Uds.) habían adulado

Pretérito anterior
(yo) hube adulado
(tu) hubiste adulado
(el/ella/Ud.) hubo adulado
(nosotros) hubimos adulado
(vosotros) hubisteis adulado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron adulado

Futuro simple
(yo) adularé
(tu) adularás
(el/ella/Ud.) adulará
(nosotros) adularemos
(vosotros) adularéis
(ellos/ellas/Uds.) adularán

Futuro compuesto
(yo) habré adulado
(tu) habrás adulado
(el/ella/Ud.) habrá adulado
(nosotros) habremos adulado
(vosotros) habréis adulado
(ellos/ellas/Uds.) habrán adulado

Condicional simple
(yo) adularía
(tu) adularías
(el/ella/Ud.) adularía
(nosotros) adularíamos
(vosotros) adularíais
(ellos/ellas/Uds.) adularían

Condicional compuesto
(yo) habría adulado
(tu) habrías adulado
(el/ella/Ud.) habría adulado
(nosotros) habríamos adulado
(vosotros) habríais adulado
(ellos/ellas/Uds.) habrían adulado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) adule
(tu) adules
(el/ella/Ud.) adule
(nosotros) adulemos
(vosotros) aduléis
(ellos/ellas/Uds.) adulen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya adulado
(tu) hayas adulado
(el/ella/Ud.) haya adulado
(nosotros) hayamos adulado
(vosotros) hayáis adulado
(ellos/ellas/Uds.) hayan adulado

Pretérito imperfecto I
(yo) adulara
(tu) adularas
(el/ella/Ud.) adulara
(nosotros) aduláramos
(vosotros) adularais
(ellos/ellas/Uds.) adularan

Pretérito imperfecto II
(yo) adulase
(tu) adulases
(el/ella/Ud.) adulase
(nosotros) adulásemos
(vosotros) adulaseis
(ellos/ellas/Uds.) adulasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera adulado
(tu) hubieras adulado
(el/ella/Ud.) hubiera adulado
(nosotros) hubiéramos adulado
(vosotros) hubierais adulado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran adulado

Futuro simple
(yo) adulare
(tu) adulares
(el/ella/Ud.) adulare
(nosotros) aduláremos
(vosotros) adulareis
(ellos/ellas/Uds.) adularen

Futuro compuesto
(yo) hubiere adulado
(tu) hubieres adulado
(el/ella/Ud.) hubiere adulado
(nosotros) hubiéremos adulado
(vosotros) hubiereis adulado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren adulado

IMPERATIVO
Presente


adule (el/ella/Ud.)
adulemos (nosotros)
adulad (vosotros)
adulen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar