admetre (Diccionari)

admetre
1. v. tr. Donar entrada (a algú) en algun lloc, rebre'l. M'han admés en l'associació.
2. v. tr. Acceptar (alguna cosa) com a verdadera o vàlida. Admetre una explicació. Admetre una teoria científica. Cal admetre la nostra derrota.
3. v. tr. Consentir, permetre, sofrir. No podem admetre esta actitud. La resolució del problema no admet més dilacions.

admetre (Traducció Valencià-Castellà)

admetre v. tr. admitir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb admetre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
admetre






Participi
admés (o admès)
admesa
admesos
admeses



Gerundi
admetent






INDICATIU
Present
(jo) admet
(tu) admets
(ell/ella/vosté) admet
(nosaltres) admetem
(vosaltres) admeteu
(ells/elles/vostés) admeten

Perfet
(jo) he admés (o hmès) admés
(tu) has admés
(ell/ella/vosté) ha admés
(nosaltres) hem admés
(vosaltres) heu admés
(ells/elles/vostés) han admés

Passat simple
(jo) admetí
(tu) admeteres
(ell/ella/vosté) admeté
(nosaltres) admetérem
(vosaltres) admetéreu
(ells/elles/vostés) admeteren

Passat perifràstic
(jo) vaig admetre
(tu) vas (o vares) admetre
(ell/ella/vosté) va admetre
(nosaltres) vam (o vàrem) admetre
(vosaltres) vau (o vàreu) admetre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) admetre

Imperfet
(jo) admetia
(tu) admeties
(ell/ella/vosté) admetia
(nosaltres) admetíem
(vosaltres) admetíeu
(ells/elles/vostés) admetien

Plusquamperfet
(jo) havia admés (o hmès) admés
(tu) havies admés
(ell/ella/vosté) havia admés
(nosaltres) havíem admés
(vosaltres) havíeu admés
(ells/elles/vostés) havien admés

Passat anterior
(jo) haguí admés (o hmès) admés
(tu) hagueres admés
(ell/ella/vosté) hagué admés
(nosaltres) haguérem admés
(vosaltres) haguéreu admés
(ells/elles/vostés) hagueren admés

Futur
(jo) admetré
(tu) admetràs
(ell/ella/vosté) admetrà
(nosaltres) admetrem
(vosaltres) admetreu
(ells/elles/vostés) admetran

Futur perfet
(jo) hauré admés (o hmès) admés
(tu) hauràs admés
(ell/ella/vosté) haurà admés
(nosaltres) haurem admés
(vosaltres) haureu admés
(ells/elles/vostés) hauran admés

Condicional
(jo) admetria
(tu) admetries
(ell/ella/vosté) admetria
(nosaltres) admetríem
(vosaltres) admetríeu
(ells/elles/vostés) admetrien

Condicional perfet
(jo) hauria admés (o hmès) admés
(tu) hauries admés
(ell/ella/vosté) hauria admés
(nosaltres) hauríem admés
(vosaltres) hauríeu admés
(ells/elles/vostés) haurien admés

SUBJUNTIU
Present
(jo) admeta
(tu) admetes
(ell/ella/vosté) admeta
(nosaltres) admetem
(vosaltres) admeteu
(ells/elles/vostés) admeten

Perfet
(jo) haja admés (o hmès) admés
(tu) hages admés
(ell/ella/vosté) haja admés
(nosaltres) hàgem admés
(vosaltres) hàgeu admés
(ells/elles/vostés) hagen admés

Imperfet
(jo) admetera
(tu) admeteres
(ell/ella/vosté) admetera
(nosaltres) admetérem
(vosaltres) admetéreu
(ells/elles/vostés) admeteren

Plusquamperfet
(jo) haguera admés (o hmès) admés
(tu) hagueres admés
(ell/ella/vosté) haguera admés
(nosaltres) haguérem admés
(vosaltres) haguéreu admés
(ells/elles/vostés) hagueren admés

IMPERATIU
Present

admet (tu)
admeta (ell/ella/vosté)
admetem (nosaltres)
admeteu (vosaltres)
admeten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar