adduir (Diccionari)

adduir
v. tr. Presentar (una prova, una raó, un argument) per a justificar alguna cosa. L'acusat va adduir que no era conscient del que feia.

adduir (Traducció Valencià-Castellà)

adduir v. tr. aducir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb adduir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
adduir






Participi
adduït
adduïda
adduïts
adduïdes



Gerundi
adduint






INDICATIU
Present
(jo) adduïsc
(tu) addueixes (o adduïxes)
(ell/ella/vosté) addueix (o adduïx)
(nosaltres) adduïm
(vosaltres) adduïu
(ells/elles/vostés) addueixen (o adduïxen)

Perfet
(jo) he adduït
(tu) has adduït
(ell/ella/vosté) ha adduït
(nosaltres) hem adduït
(vosaltres) heu adduït
(ells/elles/vostés) han adduït

Passat simple
(jo) adduí
(tu) adduïres
(ell/ella/vosté) adduí
(nosaltres) adduírem
(vosaltres) adduíreu
(ells/elles/vostés) adduïren

Passat perifràstic
(jo) vaig adduir
(tu) vas (o vares) adduir
(ell/ella/vosté) va adduir
(nosaltres) vam (o vàrem) adduir
(vosaltres) vau (o vàreu) adduir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) adduir

Imperfet
(jo) adduïa
(tu) adduïes
(ell/ella/vosté) adduïa
(nosaltres) adduíem
(vosaltres) adduíeu
(ells/elles/vostés) adduïen

Plusquamperfet
(jo) havia adduït
(tu) havies adduït
(ell/ella/vosté) havia adduït
(nosaltres) havíem adduït
(vosaltres) havíeu adduït
(ells/elles/vostés) havien adduït

Passat anterior
(jo) haguí adduït
(tu) hagueres adduït
(ell/ella/vosté) hagué adduït
(nosaltres) haguérem adduït
(vosaltres) haguéreu adduït
(ells/elles/vostés) hagueren adduït

Futur
(jo) adduiré
(tu) adduiràs
(ell/ella/vosté) adduirà
(nosaltres) adduirem
(vosaltres) adduireu
(ells/elles/vostés) adduiran

Futur perfet
(jo) hauré adduït
(tu) hauràs adduït
(ell/ella/vosté) haurà adduït
(nosaltres) haurem adduït
(vosaltres) haureu adduït
(ells/elles/vostés) hauran adduït

Condicional
(jo) adduiria
(tu) adduiries
(ell/ella/vosté) adduiria
(nosaltres) adduiríem
(vosaltres) adduiríeu
(ells/elles/vostés) adduirien

Condicional perfet
(jo) hauria adduït
(tu) hauries adduït
(ell/ella/vosté) hauria adduït
(nosaltres) hauríem adduït
(vosaltres) hauríeu adduït
(ells/elles/vostés) haurien adduït

SUBJUNTIU
Present
(jo) adduïsca
(tu) adduïsques
(ell/ella/vosté) adduïsca
(nosaltres) adduïm
(vosaltres) adduïu
(ells/elles/vostés) adduïsquen

Perfet
(jo) haja adduït
(tu) hages adduït
(ell/ella/vosté) haja adduït
(nosaltres) hàgem adduït
(vosaltres) hàgeu adduït
(ells/elles/vostés) hagen adduït

Imperfet
(jo) adduïra
(tu) adduïres
(ell/ella/vosté) adduïra
(nosaltres) adduírem
(vosaltres) adduíreu
(ells/elles/vostés) adduïren

Plusquamperfet
(jo) haguera adduït
(tu) hagueres adduït
(ell/ella/vosté) haguera adduït
(nosaltres) haguérem adduït
(vosaltres) haguéreu adduït
(ells/elles/vostés) hagueren adduït

IMPERATIU
Present

addueix (o adduïx) (tu)
adduïsca (ell/ella/vosté)
adduïm (nosaltres)
adduïu (vosaltres)
adduïsquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar