acord
1.
m.
Unió entre diverses persones que resulta de sentir, de pensar, d'actuar, etc., de la mateixa manera.
Hi ha un gran acord entre les forces polítiques. Sempre han viscut en perfecte acord.
2.
m.
Pacte, entre dos o més parts en conflicte, pel qual cessen els dissentiments, les desavinences o les discrepàncies.
Els generals van firmar l'acord. Els sindicats majoritaris han arribat a un acord històric.
3.
m.
Resolució que pren una assemblea deliberant, una junta, un tribunal o un altre òrgan col·legiat.
Es procedix a la lectura dels acords presos en la sessió anterior.
4.
m.
Relació harmònica de concordança o de conveniència entre dos coses o més.
L'acord entre les imatges i la música és un dels encerts de la pel·lícula.
5.
m. GRAM.
Concordança.
6.
a.
m. MÚS.
Conjunt de diferents sons simultanis harmònics.
b.
m.
[
p. ext.
]
MÚS.
Producció simultània de diversos sons en els instruments de tecla i de corda.
7.
m. pl.
[
fig.
]
Versos.
Els intensos acords del poeta.
8.
d'acord
Amb la unió que resulta de sentir, de pensar, d'actuar, etc., de la mateixa manera.
Cal anar d'acord. Hem d'obrar d'acord.
9.
d'acord amb
De conformitat amb, segons.
D'acord amb el que establix l'article 12 de l'Estatut.
10.
d'acord!
Expressió amb què es manifesta conformitat, consentiment.
11.
estar d'acord
(diferents persones)
Haver-hi acord entre elles.
Estic d'acord amb ell. Estem d'acord en tot.
12.
posar d'acord
Fer que hi haja acord entre diferents persones.
Els advocats intentaven posar d'acord les parts.
13.
prendre l'acord de
Resoldre fer una cosa, un grup de persones o una sola persona.
El Ple de l'Ajuntament ha pres l'acord d'acceptar la proposta de l'associació.
14.
quedar d'acord
Convindre.
Vam quedar d'acord d'anar a parlar amb l'encarregat.