abduir (Diccionari)

abduir
v. tr. Allunyar (un membre o un òrgan) del pla medià del cos.

abduir (Traducció Valencià-Castellà)

abduir v. tr. abduir.

abduir (Traducció Castellà-Valencià)

abduir v. tr. abduir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb abduir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
abduir






Participi
abduït
abduïda
abduïts
abduïdes



Gerundi
abduint






INDICATIU
Present
(jo) abduïsc
(tu) abdueixes (o abduïxes)
(ell/ella/vosté) abdueix (o abduïx)
(nosaltres) abduïm
(vosaltres) abduïu
(ells/elles/vostés) abdueixen (o abduïxen)

Perfet
(jo) he abduït
(tu) has abduït
(ell/ella/vosté) ha abduït
(nosaltres) hem abduït
(vosaltres) heu abduït
(ells/elles/vostés) han abduït

Passat simple
(jo) abduí
(tu) abduïres
(ell/ella/vosté) abduí
(nosaltres) abduírem
(vosaltres) abduíreu
(ells/elles/vostés) abduïren

Passat perifràstic
(jo) vaig abduir
(tu) vas (o vares) abduir
(ell/ella/vosté) va abduir
(nosaltres) vam (o vàrem) abduir
(vosaltres) vau (o vàreu) abduir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) abduir

Imperfet
(jo) abduïa
(tu) abduïes
(ell/ella/vosté) abduïa
(nosaltres) abduíem
(vosaltres) abduíeu
(ells/elles/vostés) abduïen

Plusquamperfet
(jo) havia abduït
(tu) havies abduït
(ell/ella/vosté) havia abduït
(nosaltres) havíem abduït
(vosaltres) havíeu abduït
(ells/elles/vostés) havien abduït

Passat anterior
(jo) haguí abduït
(tu) hagueres abduït
(ell/ella/vosté) hagué abduït
(nosaltres) haguérem abduït
(vosaltres) haguéreu abduït
(ells/elles/vostés) hagueren abduït

Futur
(jo) abduiré
(tu) abduiràs
(ell/ella/vosté) abduirà
(nosaltres) abduirem
(vosaltres) abduireu
(ells/elles/vostés) abduiran

Futur perfet
(jo) hauré abduït
(tu) hauràs abduït
(ell/ella/vosté) haurà abduït
(nosaltres) haurem abduït
(vosaltres) haureu abduït
(ells/elles/vostés) hauran abduït

Condicional
(jo) abduiria
(tu) abduiries
(ell/ella/vosté) abduiria
(nosaltres) abduiríem
(vosaltres) abduiríeu
(ells/elles/vostés) abduirien

Condicional perfet
(jo) hauria abduït
(tu) hauries abduït
(ell/ella/vosté) hauria abduït
(nosaltres) hauríem abduït
(vosaltres) hauríeu abduït
(ells/elles/vostés) haurien abduït

SUBJUNTIU
Present
(jo) abduïsca
(tu) abduïsques
(ell/ella/vosté) abduïsca
(nosaltres) abduïm
(vosaltres) abduïu
(ells/elles/vostés) abduïsquen

Perfet
(jo) haja abduït
(tu) hages abduït
(ell/ella/vosté) haja abduït
(nosaltres) hàgem abduït
(vosaltres) hàgeu abduït
(ells/elles/vostés) hagen abduït

Imperfet
(jo) abduïra
(tu) abduïres
(ell/ella/vosté) abduïra
(nosaltres) abduírem
(vosaltres) abduíreu
(ells/elles/vostés) abduïren

Plusquamperfet
(jo) haguera abduït
(tu) hagueres abduït
(ell/ella/vosté) haguera abduït
(nosaltres) haguérem abduït
(vosaltres) haguéreu abduït
(ells/elles/vostés) hagueren abduït

IMPERATIU
Present

abdueix (o abduïx) (tu)
abduïsca (ell/ella/vosté)
abduïm (nosaltres)
abduïu (vosaltres)
abduïsquen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb abduir (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
abduir






Participio
abduido
abduida
abduidos
abduidas



Gerundio
abduyendo






INDICATIVO
Presente
(yo) abduyo
(tu) abduyes
(el/ella/Ud.) abduye
(nosotros) abduimos
(vosotros) abduís
(ellos/ellas/Uds.) abduyen

Pretérito perfecto simple
(yo) abduí
(tu) abduiste
(el/ella/Ud.) abduyó
(nosotros) abduimos
(vosotros) abduisteis
(ellos/ellas/Uds.) abduyeron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he abduido
(tu) has abduido
(el/ella/Ud.) ha abduido
(nosotros) hemos abduido
(vosotros) habéis abduido
(ellos/ellas/Uds.) han abduido

Pretérito imperfecto
(yo) abduía
(tu) abduías
(el/ella/Ud.) abduía
(nosotros) abduíamos
(vosotros) abduíais
(ellos/ellas/Uds.) abduían

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había abduido
(tu) habías abduido
(el/ella/Ud.) había abduido
(nosotros) habíamos abduido
(vosotros) habíais abduido
(ellos/ellas/Uds.) habían abduido

Pretérito anterior
(yo) hube abduido
(tu) hubiste abduido
(el/ella/Ud.) hubo abduido
(nosotros) hubimos abduido
(vosotros) hubisteis abduido
(ellos/ellas/Uds.) hubieron abduido

Futuro simple
(yo) abduiré
(tu) abduirás
(el/ella/Ud.) abduirá
(nosotros) abduiremos
(vosotros) abduiréis
(ellos/ellas/Uds.) abduirán

Futuro compuesto
(yo) habré abduido
(tu) habrás abduido
(el/ella/Ud.) habrá abduido
(nosotros) habremos abduido
(vosotros) habréis abduido
(ellos/ellas/Uds.) habrán abduido

Condicional simple
(yo) abduiría
(tu) abduirías
(el/ella/Ud.) abduiría
(nosotros) abduiríamos
(vosotros) abduiríais
(ellos/ellas/Uds.) abduirían

Condicional compuesto
(yo) habría abduido
(tu) habrías abduido
(el/ella/Ud.) habría abduido
(nosotros) habríamos abduido
(vosotros) habríais abduido
(ellos/ellas/Uds.) habrían abduido

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) abduya
(tu) abduyas
(el/ella/Ud.) abduya
(nosotros) abduyamos
(vosotros) abduyáis
(ellos/ellas/Uds.) abduyan

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya abduido
(tu) hayas abduido
(el/ella/Ud.) haya abduido
(nosotros) hayamos abduido
(vosotros) hayáis abduido
(ellos/ellas/Uds.) hayan abduido

Pretérito imperfecto I
(yo) abduyera
(tu) abduyeras
(el/ella/Ud.) abduyera
(nosotros) abduyéramos
(vosotros) abduyerais
(ellos/ellas/Uds.) abduyeran

Pretérito imperfecto II
(yo) abduyese
(tu) abduyeses
(el/ella/Ud.) abduyese
(nosotros) abduyésemos
(vosotros) abduyeseis
(ellos/ellas/Uds.) abduyesen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera abduido
(tu) hubieras abduido
(el/ella/Ud.) hubiera abduido
(nosotros) hubiéramos abduido
(vosotros) hubierais abduido
(ellos/ellas/Uds.) hubieran abduido

Futuro simple
(yo) abduyere
(tu) abduyeres
(el/ella/Ud.) abduyere
(nosotros) abduyéremos
(vosotros) abduyereis
(ellos/ellas/Uds.) abduyeren

Futuro compuesto
(yo) hubiere abduido
(tu) hubieres abduido
(el/ella/Ud.) hubiere abduido
(nosotros) hubiéremos abduido
(vosotros) hubiereis abduido
(ellos/ellas/Uds.) hubieren abduido

IMPERATIVO
Presente

abduye (tu)
abduya (el/ella/Ud.)
abduyamos (nosotros)
abduid (vosotros)
abduyan (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar