estovar
1.
a.
v. tr.
Fer tornar tou o més tou.
Estovar un matalaf. La pluja estova la terra.
b.
v. pron.
Tornar-se tou o més tou.
La cera s'estova amb la calor.
c.
v. pron.
Covar-se.
La sopa s'ha estovat massa.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Entendrir, despertar (en algú) els sentiments de compassió, tendresa, indulgència.
Té una gràcia especial per a estovar els pares.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Tornar-se menys rigorós, sever, rígid.
Pareixia que no havia de cedir mai als precs de ningú, però ja comença a estovar-se.
3.
v. tr.
[
pop.
]
Pegar una palissa.
Si no et portes bé, t'estovaran.
4.
v. tr. OFICIS
Posar aigua calenta dins d'una bóta perquè s'unfle i evite els traspuaments del líquid que s'hi ha de guardar.
5.
v. pron.
[
fig.
]
Envanir-se, unflar-se de satisfacció.
6.
estovar-se la tos
Tornar-se, la tos, menys forta i dolorosa pel fet d'haver entrat en període de curació l'afecció respiratòria que la provocà.